ENTREVISTA AMB PAULINA GUERRA RIVERA, PROFESSORA D’ECONOMIA I ADMINISTRACIÓ EN PORT MONTT (XILE)
En 2016, en ple procés personal de canvi de vida i després de traslladar-se de Santiago a Port Montt, Paulina Guerra Rivera va començar a buscar noves maneres d’entendre l’economia i de donar-li un propòsit a la seva trajectòria. En aquest camí es va acostar a les economies col·laboratives, el comerç just i, finalment, a l’Economia del Bé Comú (EBC), un model que va despertar el seu interès tant per eines com el Balanç del Bé Comú com per la seva reflexió sobre la distribució dels recursos i l’organització de la societat.
Des de llavors, professora d’Economia i Administració, ha traslladat aquesta inquietud a l’aula. En les seves classes introdueix a l’alumnat en models com l’economia col·laborativa, l’economia circular, el comerç just i la EBC, combinant teoria i projectes pràctics. El seu objectiu és que els futurs professionals comprenguin que l’economia no es limita als models tradicionals i descobreixin que existeixen altres maneres de gestionar els recursos i de prendre decisions econòmiques.
En concret, Guerra Rivera va desenvolupar una assignatura optativa en la Universitat dels Lagos, en Port Montt, Xile, centrat en l’Economia del Bé Comú i el Balanç del Bé Comú. L’experiència va evidenciar un creixent interès estudiantil i va posar de manifest el potencial de la EBC per a articular debats sobre sostenibilitat, responsabilitat social i transformació econòmica.
Des de Futur Sostenible, un programa de la Fundació Novessendes finançat per la Generalitat Valenciana, conversem amb Paulina per a conèixer com incorpora aquests enfocaments en les seves classes i com ajuda a l’alumnat a reflexionar sobre l’ús dels recursos, les decisions de consum i el paper que poden exercir les empreses en la societat.
BALANÇ DEL BÉ COMÚ: UNA EINA PODEROSA
Futur Sostenible: Com vas descobrir la *EBC i per què et vas acostar a ella?
Paulina Guerra Rivera: Va ser en el 2016. Soc originària de Santiago, però actualment viu en Port *Montt, que és el sud de Xile. I en aquest procés de canviar de ciutat i donar-li un propòsit a la vida, des de fa molt temps ja m’interessaven les economies col·laboratives. Llavors vaig conèixer el comerç just, l’economia col·laborativa i, dins d’això, la EBC.
Llavors generem una xarxa aquí en el sud que va funcionar molt fluidament. Fins i tot vam portar a Christian *Felber a un esdeveniment en Port Montt. D’aquí d’ara endavant ja vaig començar a treballar en l’associació que existia en aquest moment. Això va ser en 2016, promovent xerrades d’economia del bé comú, armant aquests nodes de llavors, que es deien en el seu moment…
FS: Què és el que et va captivar del model?
PGR: La proposta en relació amb, primer, el balanç del bé comú, que està ben estructurat, encara que és complex d’implementar. No obstant això, el balanç és una eina que em sembla interessant, em va cridar l’atenció. I, d’altra banda, en el seu moment, quan vaig conèixer la EBC, aquesta també apuntava a les constitucions dels països, i just a Xile estàvem una mica en aquest procés.
Una altra cosa que em va captivar va ser l’anàlisi política, sociològic, també la reflexió sobre la distribució dels recursos… Aquests elements em van cridar l’atenció, però sobretot també l’eina concisa del Balanç com a tal.
FS: Se t’ocorre a tu portar-la a l’àmbit educatiu?
PGR: En aquest procés que t’esmentava de canvi de vida aquí en el sud, vaig començar a fer classes en educació superior. Jo soc Enginyera en Administració, Magíster en Economia, llavors les classes que ofereixo en les diferents cases d’estudi són d’aquesta àrea: Economia, Administració…I cada vegada que parlava d’economia en relació amb aquesta assignatura, era impossible no parlar que existeixen altres maneres de fer economia a més dels models tradicionals, que és el que s’ensenya en les càtedres, en general.
Va ser quan vaig començar amb la difusió de la EBC i altres models. Actualment ja fa dos anys vaig proposar un electiu en una universitat regional, i ho van acceptar. Allí parlo netament d’economies col·laboratives i dins d’això de l’economia del bé comú.
Així que sorgeix per aquesta motivació de donar a conèixer als joves que hi ha una altra manera de fer economia. Però, sobretot, d’explicar l’economia real, no aquesta economia crematística com se la coneix: aquest model netament capitalista i de la producció o malentesa com a economia també moltes vegades.
DE L’ESCEPTICISME A LA REFLEXIÓ I L’ENTUSIASME
FS: Quina és la reacció de l’alumnat quan tu li presentes aquestes idees, el contrast entre diferents maneres de veure l’economia?
PGR: Jo parteixo d’allò més bàsic per a tot els cursos. Primer, explicant què és l’economia com a tal, com a ciència social. Després, la diferència entre economia i crematística, que és un concepte no tan conegut. Això ja els obre la ment per a adonar-se que el que fem avui dia no és tant d’economia en si, sinó més aviat un altre concepte, altres pràctiques d’acumulació de riquesa.
Aquí es genera una obertura reflexiva i la reacció a voler aprendre, voler conversar del procés. I descobreixen una altra manera, és a dir, s’entusiasmen amb aquesta forma econòmica tan diferent de la qual et venen en els programes tradicionals. S’entusiasmen, però també es troben amb la gran muralla que el sistema apunta, ja fa molt temps, a aquest sistema capitalista, mercantilista, de consumisme. I s’adonen que és complex fer un canvi, el veuen com un desafiament, però sí que els interessa conèixer-lo.
FS: Per què creus que és important introduir l’economia del bé comú o aquest tipus de models en l’ensenyament?
PGR: Si em preguntes en els nivells bàsics, primer que tot jo aquí agregaria a la família. Aquí tenim nivell bàsic des de primer fins a vuitè, són nois i noies de 6 a 13 anys, i aquí sempre serà la família la que pren les decisions econòmiques. Llavors per aquí crec que és important ingressar amb la família als establiments bàsics.
En relació amb l’educació superior, que és on jo he intervingut, és súper important, perquè ells són futurs professionals que prendran decisions econòmiques, quan treballin en empreses o en l’Estat, i, que comprenguin que a nivell personal que ja estan prenent decisions econòmiques que impacten les seves vides i l’entorn on viuen.
En Port Montt viuen molts joves anés de les seves llars pels estudis. És important que tinguin consciència a l’hora de decidir de manera econòmica, si comprar això o l’altre o com comprar per a satisfer les seves necessitats materials estiguin en coneixement de tots els factors i impactes de les seves decisions econòmiques.A més, per al meu com a motivació, és important generar una consciència de com ocupem els recursos, saber que són limitats i que les nostres necessitats no necessàriament han de ser “il·limitades”, tal com s’indica de manera repetitiva en el model econòmic tradicional i predominant. Avui dia el nostre planeta necessita consciència econòmica. Sento que això és el que em dona propòsit i motivació de fer l’electiu.
LA CLAU DE LA MOTIVACIÓ EXTRA DEL PROFESSORAT
FS: Un dels reptes per a introduir aquests enfocaments en Secundària és trobar-los espai dins dels continguts curriculars. Des de la teva experiència, com pot el professorat incorporar altres perspectives sobre l’economia en les seves classes?
PGR: Jo crec que cal entrar a analitzar els programes de cada país i ja després de cada departament educacional o centre. Avui dia s’està promovent en els establiments d’ensenyament mitjà, que és la Secundària, l’economia tradicional dins de les assignatures. Es lliura el programa típic, que parla de sistemes econòmics tradicionals: oferta, demanda, la qual cosa coneixem que s’ensenya, lamentablement, sense cap reflexió, però hi ha docents que van més enllà i busquen suport per a lliurar una mirada més integral de l’economia.
Però aquí està també, en cadascuna/o, com a docent posar-li el valor agregat a la càtedra/assignatura que dictem. És el que jo vaig fer en el seu moment, per exemple, en educació superior: em lliuraven un programa, jo passava aquest programa, però per descomptat amb aquest valor agregat. Actualment, la matèria electiva que va dictar, que és l’experiència que tinc, ho vaig proposar jo cent per cent i agraeixo a la universitat per haver-la acceptat i cadascuna/o dels estudiants que han passat pel lectiu i es continuen inscrivint al llarg dels semestres.
Més enllà dels programes, crec que és important arribar a les persones, els qui estem en el dia a dia, perquè al final som els que promovem el que està escrit. I això que està escrit no està en pedra. Una pot donar valor agregat complint amb les bases, quan hi ha un programa.
FS: Li demanes a l’alumnat que dissenyin, per exemple, un projecte d’empreses que treballin amb els valors EBC?
PGR: Hi ha tres nivells. Part per la teoria, d’allò més bàsic, què és l’economia, les diferències entre economia i crematística, explicar el sistema tradicional: economia mixta, capitalista, centralitzada.. Perquè per a parlar d’alguna cosa cal conèixer el que existeix. Passem per aquesta teoria.
En l’etapa dues, parlem dels diferents enfocaments o economies col·laboratives, i dins d’aquesta la EBC, l’economia circular, el comerç just i altres.
El tercer nivell són treballs pràctics. L’alumnat fa la seva proposta de projecte. Però abans fan un altre treball, que consisteix a identificar empreses regionals o al país que posin en pràctica aquestes economies col·laboratives que estem coneixent. Que observin si això realment és factible fer-ho, perquè es queden amb la sensació que és impossible aquesta activitat. Llavors els dic: “Bé, busquem què és el que hi ha, què estan fent”.
Posteriorment fan una proposta ja amb un dels enfocaments que més els va cridar l’atenció. Casualment, gairebé tots els grups ocupen la EBC com a model en les seves propostes. Surten coses ben interessants, propostes de servei dins de la seva universitat, amb el Balanç del Bé Comú i els pilars de la EBC. Això és perfecte.
