Entrevista amb Luciana Cornaglia, presidenta i sòcia fundadora de EBC l’Argentina, sobre este moviment a Llatinoamèrica.
El programa Futur Sostenible transita en 2026 el seu octau any des que va sorgir amb l’objectiu d’introduir els valors de l’Economia del Bé Comú en l’educació valenciana. L’estratègia creada per Fundació Novessendes i finançada per la Generalitat Valenciana s’ha proposat, entre enguany i el següent, construir un pont per a intercanviar experiències educatives amb Llatinoamèrica.
Este intercanvi es va veure reflectit en la jornada de juny passat en el Jardí Botánic de València, amb la comunicació en línia amb Luciana Cornaglia, presidenta de la EBC l’Argentina, amb qui el professorat assistent va poder interactuar. I continuarà el seu enfortiment amb la publicació d’un llibre dedicat a evidenciar les experiències educatives en LATAM i a la Comunitat Valenciana entorn de la EBC. A més, esta és la primera d’una sèrie d’entrevistes que abordaran la introducció del nou paradigma econòmic en l’educació.
Amb Luciana hem conversat dies després de la trobada en el Botánic, per a aprofundir en la situació de la EBC en els diferents països llatinoamericans i, principalment, en els sistemes educatius. Luciana és economista, coach ontològica i especialista en gestió de projectes. Ha treballat com a part dels equips directius en diverses empreses i també com a consultora externa. Durant els últims anys i fins a l’actualitat ha triat dedicar-se a una ONG internacional (Economia del Bé Comú) que promou un nou model econòmic i social exercint diferents rols, tant a nivell nacional, regional com a internacional. Luciana continua alhora participant de projectes de consultoria, especialment en organitzacions amb propòsit.
Esta entrevista es dividix en dos parts: la primera destinada a conéixer la realitat de la EBC a Llatinoamèrica; la segona, a descobrir experiències que s’estan desenrotllant en algunes aules llatinoamericanes.
LLATINOAMÈRICA I EL NOU PARADIGMA DE LA EBC
‒ Com descriuria la situació actual de l’Economia del Bé Comú a l’Argentina i a Amèrica Llatina?
‒ Economia del Bé Comú ve fent passos a Amèrica Llatina des del 2015 aproximadament, amb experiències que en eixe llavors van ser aïllades en cada país i amb diferent grau d’adhesió / evolució. Afavorida, en alguns casos, per les visites de Christian Felber, que van generar entusiasme i impuls.
A partir de 2020/2021 i gràcies a la iniciativa de Consultors que vam poder accedir a la formació de Consultors Especialistes en EBC en Universitat de València, comencem a trobar-nos i a desenrotllar alguns projectes conjunts com a regió, constituint el capítol continental Latam per a la EBC. Això va ser rellevant no sols per a la regió sinó també per a donar visibilitat dins del moviment, dels passos que s’anaven donant en este continent.
Actualment ens trobem que sostindre l’impuls des de l’esforç voluntari sempre és desafiador, especialment en contextos com el llatinoamericà on la realitat social, econòmica i política no contribuïx a crear un marc de certitud institucional adequat. I on l’accent, en general, està posat a subsistir.
‒ Quins països de la regió considera que han desenrotllat experiències més avançades en EBC i per què?
‒ La EBC té actualment presència en nou països de la regió: l’Argentina, el Brasil, Xile, Colòmbia, l’Equador, República Dominicana, Mèxic, Costa Rica, l’Uruguai, els qui constituïm el Capítol Continental EBC Amèrica Llatina.
Les experiències han sigut diverses i han anat variant en intensitat segons el país i les circumstàncies.
Només a tall d’exemple, podem citar:
- Xile va ser pioner a constituir l’Associació EBC al seu país allà per l’any 2014 i durant eixos primers anys va tindre un acompliment interessant, que després lamentablement es va anar diluint.
- A l’Argentina aconseguim fer eixe pas també recentment l’any 2021, si bé sostindre l’estructura legal funcionant demanda un gran esforç tant econòmic com de temps. Tot és sostingut per treball voluntari. Va haver-hi iniciatives valuoses en diferents espais educatius i també polítics.
- Es destaca a l’Argentina també la participació de EBC en la Diplomatura PINE oferida per la Universitat Nacional de Còrdova, que va brindar durant 4 anys consecutius esta formació de la qual la EBC ha sigut part activa i que va comptar també amb la participació de Christian Felber com a referent en totes les seues edicions.
- l’Uruguai va constituir un capítol local a nivell nacional, com a part de l’impuls regional i també ha generat iniciatives molt valuoses. Val la pena destacar que una empresa uruguaiana és la primera (pionera) a realitzar i auditar el seu Balanç del Bé Comú a la regió, havent obtingut puntaje exemplar.
- A Colòmbia també comptem amb experiències significatives, tant en l’àmbit empresarial com en l’educatiu universitari.
Actualment ens hem retrobat com a capítol continental per al desenrotllament i implementació d’un projecte en el qual estem depositant gran expectativa i il·lusió per a motoritzar la EBC a la regió: es tracta de la conformació d’un grup peer d’empreses per a aplicar el Balanç del Bé Comú en la seua nova versió 5.2. Està tenint molt bona repercussió i confiem a atraure no sols empreses sinó també professionals que se senten atrets per la proposta de la EBC.
És un exemple valuós de col·laboració dins del moviment, ja que perquè este projecte siga possible, hem rebut una donació de diners de EBC España, a la qual estem profundament agraïts.
‒ Quines diferències troba entre la implementació de la EBC a Europa i a Amèrica Llatina?
‒ Crec que la principal diferència radica en el que podríem dir “el punt de partida”. Més enllà de les particularitats de cada país, és clar que Amèrica Llatina com a regió encara travessa desafiaments grans en qüestions vinculades a l’estabilitat institucional i democràtica, política, econòmica i social. Amb una economia informal que en mitjana és del 50% i nivells de pobresa que van entre el 30 i el 60%, la prioritat és la subsistència. Això aplica no sols a les persones i les famílies sinó també a les empreses i organitzacions.
En este context es fa una miqueta difícil trobar espais per a impulsar les noves economies, encara sent conscients que és indispensable més que mai. D’altra banda, en els àmbits on és possible compartir la proposta de la EBC, emergix amb força la idea que perquè siga una realitat és necessari l’involucrament de totes les parts interessades, en particular del sector públic. Perquè la EBC transcendisca i genere impacte en el temps, m’agrada pensar-la com un trencaclosques en el qual cada peça és clau per al resultat final.
SINERGIA AMB ALTRES MODELS ALTERNATIUS
‒ Com dialoga la EBC amb altres corrents llatinoamericans com l’economia social, l’economia solidària o el cooperativisme?
‒ Existix una afinitat natural entre estes economies i l’economia del bé comú, especialment pels valors que les sustenten. En particular, veiem una oportunitat valuosa de contribució i col·laboració amb el cooperativisme, entés com la tipologia societària que millor reflectix el que es proposa des de la EBC. També considerant que el nostre Balanç pot ser usat per tota mena d’organitzacions (amb i sense fins de lucre, públiques, privades, cooperatives, etc.).
Durant el mes de Juliol, hem sigut convidats a participar de l’IV Convenció Internacional de Cooperativisme i Economia Social a Hondures https://ciceshn.com/ i la EBC tindrà un lloc destacat en l’agenda, dins de la secció d’Economies Transformadores.
També podem compartir amb molt d’entusiasme que una de les Cooperatives més grans d’este país està fent els seus primers passos a realitzar el Balanç del Bé Comú. Tant de bo es transforme en la puntada de peu inicial perquè més cooperatives decidisquen aplicar les nostres ferramentes i potenciar així la sinergia entre els dos enfocaments.
‒ Podria compartir alguna experiència o cas d’èxit a l’Argentina que reflectisca l’impacte de la EBC?
‒ Més enllà de les iniciatives o projectes promoguts internament des de la EBC, ens sembla valuós destacar experiències que van més enllà del que impulsem, donant compte que la llavor de la EBC es va escampant i alguns brots comencen a aparéixer moltes vegades en àmbits que ens sorprenen gratament.
A més de les variades experiències en l’àmbit educatiu, fruit de la iniciativa de docents compromesos que valoren la proposta de la EBC, podem destacar un parell d’iniciatives des del sector polític: un Municipi de la província de Buenos Aires que va promulgar una Ordenança per a declarar l’Economia del Bé Comú d’interés general i un projecte de Llei Provincial en Santa Fe, que busca promoure i implementar la EBC en tots els Municipis d’esta província (encara no ha tingut tractament parlamentari). En els dos casos van ser persones de l’àmbit polític els qui es van acostar voluntàriament a la EBC a sol·licitar acompanyament per a la redacció i curaduría d’estos projectes.
LA EBC EN L’EDUCACIÓ LLATINOAMERICANA
‒ Per què considera important incorporar l’Economia del Bé Comú en els sistemes educatius?
‒ En el personal, considere que entre totes les múltiples crisis que estem travessant com a societat, una de les més greus és la crisi de valors, de sentit i d’ètica. Des d’eixe punt de vista, incorporar propostes com la de la EBC en espais educatius, que fan focus justament en una economia centrada en valors, és crucial. Sumat a això i ja pensant en àmbits educatius de nivell superior, també resulta indispensable difondre i donar a conéixer totes les noves alternatives que hui existixen.
‒ Existixen actualment escoles, universitats o centres educatius a Amèrica Llatina que treballen explícitament amb els principis de la EBC?
‒ Del relevamiento realitzat per a este projecte, ens hem trobat principalment amb iniciatives promogudes pels docents, però que no compten encara amb el suport formal / institucional dels establiments educatius per a incloure de manera permanent la EBC en els programes formatius. Generalment es treballa la proposta de la EBC articulada amb altres noves economies, en matèries de tipus optatives o complementàries.
Ara que s’ha traduït material educatiu de la EBC a l’idioma espanyol i en vistes de la formació que s’oferirà a docents abans de cap d’any, tant de bo siga una fita que habilite noves converses en els espais educatius i ens òbriguen noves portes per a introduir amb major fermesa estos continguts.
‒ Com reaccionen els estudiants quan coneixen estes propostes econòmiques alternatives?
‒ En general, la reacció és de sorpresa i d’entusiasme. Crec que també, és d’esperança. M’ha tocat participar en una classe fa poc, d’estudiants d’enginyeria de l’últim any, en la qual vaig tindre l’oportunitat de presentar la proposta de la EBC i em van quedar ressonant dos coses:
- L’entusiasme amb el qual es van dedicar a completar la versió resumida del Balanç del Bé Comú en una activitat pràctica que vam proposar.
- Una pregunta que van fer al final: «Per què estes propostes i estes ferramentes no es coneixen més?»
‒ Si tinguera l’oportunitat d’introduir una sola transformació en l’educació llatinoamericana inspirada en l’Economia del Bé Comú, quin seria?
‒ Difícil resumir en poques paraules, però crec que l’essencial és partir de la definició correcta d’economia i a partir d’allí, inspirar des d’una economia centrada en valors i en la florida de les persones.
Exemples d’experiències educatives amb l’Economia del Bé Comú a Llatinoamèrica
“Les experiències rellevades mostren que la incorporació de l’Economia del Bé Comú (EBC) a Amèrica Llatina es troba encara en una etapa emergent, impulsada principalment per iniciatives docents que busquen complementar els enfocaments econòmics tradicionals amb perspectives centrades en la sostenibilitat, la cooperació, la justícia social i el benestar col·lectiu”, explica Luciana. Encara que es desenrotllen en contextos institucionals diversos, assenyala, les experiències compartixen una característica comuna: “la busca de metodologies participatives que permeten als estudiants connectar els conceptes de la EBC amb problemàtiques reals de les seues comunitats i futurs àmbits professionals”.
A continuació, precisa alguns exemples per nivells educatius:
‒ Experiències en educació secundària:
‒ Les iniciatives identificades en el nivell secundari es caracteritzen per una forta orientació cap a la formació ciutadana, el pensament crític i el desenrotllament de projectes amb impacte social.
A l’Argentina, Carolina Villanueva, docent de la ESRN Sant Esteban de Sant Carles de Bariloche, va incorporar ferramentes de la EBC en projectes interdisciplinaris vinculats amb economia, ciutadania i sostenibilitat. Entre les activitats desenrotllades es destaquen la participació d’estudiants en models de Nacions Unides i la creació de microemprenedories escolars avaluades mitjançant criteris de la Matriu del Bé Comú. La proposta va integrar a més altres enfocaments de noves economies, com l’Economia del Dònut, l’economia circular, l’economia feminista i el Sistema B. Segons la docent, estes experiències van afavorir alts nivells d’involucrament estudiantil i van permetre abordar problemàtiques socials des de perspectives col·laboratives i transformadores.
També en Bariloche, Marcela Cabral, docent del Col·legi Don Bosco, va incorporar continguts relacionats amb l’Economia Social i Solidària i la EBC en espais curriculars vinculats a economia i ciutadania. L’experiència va posar especial èmfasi en la cooperació, la solidaritat i l’anàlisi crítica dels models econòmics vigents, promovent entre els estudiants reflexiones sobre el sentit social de l’activitat econòmica i el paper de les organitzacions en la construcció del bé comú.
Per part seua, Carlos Viale va desenrotllar una experiència a l’Escola Aurora, de pedagogia Waldorf, treballant amb estudiants de quart any sobre conceptes vinculats a cooperació, èxit, treball i organització econòmica. La proposta va permetre als jóvens descobrir que molts dels valors que consideraven importants —com la col·laboració, el respecte i la sostenibilitat— també poden constituir la base de models econòmics concrets i sistematitzats, generant una recepció molt favorable.
En conjunt, les experiències secundàries mostren que la EBC oferix ferramentes especialment valuoses per a enfortir competències ciutadanes, promoure el pensament sistèmic i generar espais de reflexió sobre els desafiaments socials, ambientals i econòmics contemporanis.
‒ Experiències en educació universitària:
La majoria de les experiències rellevades es desenrotllen en institucions universitàries, on la EBC ha sigut incorporada tant en carreres de ciències econòmiques i administració com en àmbits vinculats a l’enginyeria, el treball social i la sostenibilitat.
En la Universitat de Buenos Aires, Renée Carrelo va incorporar ferramentes de la EBC en el Seminari d’Integració i Aplicació de la Llicenciatura en Administració. Els estudiants van treballar com a equips de consultoria realitzant diagnòstics organitzacionals en empreses reals mitjançant el Diagnòstic Ràpid i els manuals per a l’elaboració del Balanç del Bé Comú. L’experiència va permetre vincular continguts acadèmics amb situacions professionals concretes, al mateix temps que va acostar als estudiants a models alternatius de gestió empresarial.
En la Universitat Tecnològica Nacional – Facultat Regional Córdoba, Natalia Ríos va incorporar la EBC dins de la matèria electiva “Sustentabilitat i Noves Economies” d’Enginyeria Industrial. A través de metodologies transmèdia, estudis de cas i activitats col·laboratives, els estudiants van analitzar organitzacions des de perspectives de sostenibilitat i triple impacte. L’experiència va mostrar una elevada participació estudiantil i va motivar posteriorment el desenrotllament de tesi i projectes professionals relacionats amb noves economies.
En la Universitat Catòlica de Còrdova, la EBC va ser incorporada dins d’espais formatius vinculats a administració i gestió organitzacional mitjançant classes invertides, projectes aplicats i participació d’empresaris convidats. Els estudiants van treballar sobre ferramentes d’avaluació organitzacional i van analitzar experiències empresarials concretes orientades al bé comú, destacant-se la valoració positiva dels aprenentatges vinculats a la sostenibilitat i l’ètica empresarial.
Així mateix, Carlos Viale va introduir continguts de EBC en la Facultat de Ciències Agropecuàries de la Universitat Nacional de Còrdova, dins de l’assignatura “Ètica, Desenrotllament Personal, Responsabilitat Social i Professional”. Allí el Balanç del Bé Comú va ser utilitzat com a ferramenta per a discutir el rol ètic dels futurs professionals i analitzar les implicancias socials i ambientals de les decisions organitzacionals.
A Xile, Paulina Guerra Rivera va desenrotllar un espai electiu en la Universitat dels Lagos centrat en l’Economia del Bé Comú i el Balanç del Bé Comú. L’experiència va evidenciar un creixent interés estudiantil i va posar de manifest el potencial de la EBC per a articular debats sobre sostenibilitat, responsabilitat social i transformació econòmica. També a Xile, Natalia Gárate va contribuir a la difusió i sensibilització d’estos enfocaments dins de l’àmbit universitari, enfortint la visibilitat de les economies transformadores en espais acadèmics.
A l’Uruguai, Vaig marinar Villalba Vispo, de la Universitat de Montevideo, va incorporar la EBC en un Seminari d’Introducció a les Noves Economies. La proposta va combinar fonaments conceptuals amb l’anàlisi de casos reals, incloent-hi la participació de referents empresarials que van compartir experiències d’elaboració del Balanç del Bé Comú. Els estudiants van destacar especialment la possibilitat de conéixer organitzacions que integren criteris socials, ambientals i econòmics en els seus processos de gestió.
També a l’Uruguai, docents de la Facultat d’Enginyeria de la Universitat de la República van incorporar continguts de EBC en el curs electiu Gestió de Processos en la Indústria. Els estudiants van aplicar la Matriu del Bé Comú per a analitzar organitzacions reals i contrastar els indicadors tradicionals d’acompliment amb variables relacionades amb dignitat humana, justícia social, sostenibilitat ecològica i transparència. L’experiència va permetre ampliar la mirada habitual de la formació ingenieril i introduir reflexions sobre el propòsit social de les organitzacions i el paper de la tecnologia en la construcció de models productius més sostenibles.
A Colòmbia, Rosenberg Pavó, docent de la Universitat Antonio José Camacho, va incorporar des de 2021 continguts de EBC en assignatures d’Història, Constitució i Economia Solidària de la carrera de Treball Social. Utilitzant el llibre de Christian Felber, el Balanç del Bé Comú, la Matriu EBC 5.0, ferramentes de banca democràtica i finances ètiques, la proposta es va orientar a estudiants provinents de contextos socials vulnerables. Segons el docent, els continguts van ser especialment valorats per la seua aplicabilitat pràctica en emprenedories locals i per oferir alternatives enfront de problemàtiques com l’exclusió financera, la informalitat econòmica i els mecanismes de crèdit abusiu.
