Una trobada per a enfortir llaços i descobrir dinàmiques pedagògiques innovadores

El lloc de la trobada va ser triat amb consciència: l’hotel Mar de Fulles, a l’Alfondeguilla (Castelló), una empresa adherida a l’Economia del Bé Comú. Allà van acudir, per conviure durant quatre dies, de dijous a diumenge, una trentena de persones de l’àmbit educatiu de diferents parts d’Espanya i Alemanya. La proposta era participar en un intercanvi d’experiències i d’eines pedagògiques que s’estan posant en pràctica a Espanya i Alemanya, i que busquen introduir l’EBC a les aules dels diferents nivells educatius.
L’objectiu de la trobada? Reforçar llaços, adquirir coneixement i recarregar energia amb la intenció de sembrar la llavor del bé comú en les bases, allí on es formen aquelles persones que demà dirigiran empreses, institucions, la societat…
La iniciativa va nàixer de la mà de la Fundació Cívica Novessendes i de la Federació Internacional de l’Economia del Bé Comú. I va ser possible gràcies a un projecte europeu pioner en l’àmbit educatiu, el primer que totes dues organitzacions desenvolupen conjuntament.
“Volíem fomentar la relació de totes les persones de l’àmbit educatiu que fa anys que estan involucrades en el projecte Futur Sostenible i, d’altra banda, incentivar aliances i intercanvi de coneixements i experiències pedagògiques que s’estan desenvolupant tant en l’àmbit estatal com a Alemanya, on el moviment de l’Economia del Bé Comú està més desenvolupat”, relata Mario Rebollar, coordinador del projecte Futur Sostenible de Novessendes. Aquesta estratègia, porta set anys introduint als instituts la filosofia de l’EBC.
L’espai va servir per a descobrir materials, tàctiques i dinàmiques que s’estan posant en pràctica en aules de diferents comunitats espanyoles i d’Alemanya per inculcar una altra manera d’entendre l’economia i les relacions socials. A més de compartir els recursos, també s’han traduït eines de l’alemany al castellà, i viceversa.
“El programa va ser molt vivencial, experimental, perquè el professorat poguera, mitjançant dinàmiques lúdiques, viure en primera persona allò que després facilitarà a l’alumnat”, explica Rebollar. Entre aquestes dinàmiques, les persones participants, en grup, van desenvolupar una simulació pràctica d’una empresa xocolatera del bé comú. Després de valorar-la amb el Balanç del Bé Comú, van contrastar els resultats amb una empresa xocolatera convencional.
“La sensació que ens va deixar va ser molt il·lusionant: hem conegut persones meravelloses, descobert moltes experiències educatives del bé comú, hem vist que no estem soles, i això et motiva i et dona esperances i la certesa que anem pel camí correcte i que hem de persistir i generar aliances amb docents que volen incorporar la visió del bé comú als centres educatius”, conclou Rebollar.










