El programa Futur Sostenible transita en 2026 el seu octau any des que va sorgir amb l’objectiu d’introduir els valors de l’Economia del Bé Comú en l’educació valenciana. L’estratègia creada per Fundació Novessendes i finançada per la Generalitat Valenciana s’ha proposat, entre enguany i el següent, construir un pont per a intercanviar experiències educatives amb Llatinoamèrica.

Este intercanvi es va veure reflectit en la jornada de juny passat en el Jardí Botánic de València, amb la comunicació en línia amb Luciana Cornaglia, presidenta de la EBC l’Argentina, amb qui el professorat assistent va poder interactuar. I continuarà el seu enfortiment amb la publicació d’un llibre dedicat a evidenciar les experiències educatives en LATAM i a la Comunitat Valenciana entorn de la EBC. A més, esta és la primera d’una sèrie d’entrevistes que abordaran la introducció del nou paradigma econòmic en l’educació.

Amb Luciana hem conversat dies després de la trobada en el Botánic, per a aprofundir en la situació de la EBC en els diferents països llatinoamericans i, principalment, en els sistemes educatius. Luciana és economista, coach ontològica i especialista en gestió de projectes. Ha treballat com a part dels equips directius en diverses empreses i també com a consultora externa. Durant els últims anys i fins a l’actualitat ha triat dedicar-se a una ONG internacional (Economia del Bé Comú) que promou un nou model econòmic i social exercint diferents rols, tant a nivell nacional, regional com a internacional. Luciana continua alhora participant de projectes de consultoria, especialment en organitzacions amb propòsit.

Esta entrevista es dividix en dos parts: la primera destinada a conéixer la realitat de la EBC a Llatinoamèrica; la segona, a descobrir experiències que s’estan desenrotllant en algunes aules llatinoamericanes.

LLATINOAMÈRICA I EL NOU PARADIGMA DE LA EBC

‒ Com descriuria la situació actual de l’Economia del Bé Comú a l’Argentina i a Amèrica Llatina?

‒ Economia del Bé Comú ve fent passos a Amèrica Llatina des del 2015 aproximadament, amb experiències que en eixe llavors van ser aïllades en cada país i amb diferent grau d’adhesió / evolució. Afavorida, en alguns casos, per les visites de Christian Felber, que van generar entusiasme i impuls.

A partir de 2020/2021 i gràcies a la iniciativa de Consultors que vam poder accedir a la formació de Consultors Especialistes en EBC en Universitat de València, comencem a trobar-nos i a desenrotllar alguns projectes conjunts com a regió, constituint el capítol continental Latam per a la EBC. Això va ser rellevant no sols per a la regió sinó també per a donar visibilitat dins del moviment, dels passos que s’anaven donant en este continent.

Actualment ens trobem que sostindre l’impuls des de l’esforç voluntari sempre és desafiador, especialment en contextos com el llatinoamericà on la realitat social, econòmica i política no contribuïx a crear un marc de certitud institucional adequat. I on l’accent, en general, està posat a subsistir.

‒ Quins països de la regió considera que han desenrotllat experiències més avançades en EBC i per què?

‒ La EBC té actualment presència en nou països de la regió: l’Argentina, el Brasil, Xile, Colòmbia, l’Equador, República Dominicana, Mèxic, Costa Rica, l’Uruguai, els qui constituïm el Capítol Continental EBC Amèrica Llatina.

Les experiències han sigut diverses i han anat variant en intensitat segons el país i les circumstàncies.

Només a tall d’exemple, podem citar:

• Xile va ser pioner a constituir l’Associació EBC al seu país allà per l’any 2014 i durant eixos primers anys va tindre un acompliment interessant, que després lamentablement es va anar diluint.

• A l’Argentina aconseguim fer eixe pas també recentment l’any 2021, si bé sostindre l’estructura legal funcionant demanda un gran esforç tant econòmic com de temps. Tot és sostingut per treball voluntari. Va haver-hi iniciatives valuoses en diferents espais educatius i també polítics.

• Es destaca a l’Argentina també la participació de EBC en la Diplomatura PINE oferida per la Universitat Nacional de Còrdova, que va brindar durant 4 anys consecutius esta formació de la qual la EBC ha sigut part activa i que va comptar també amb la participació de Christian Felber com a referent en totes les seues edicions.

• l’Uruguai va constituir un capítol local a nivell nacional, com a part de l’impuls regional i també ha generat iniciatives molt valuoses. Val la pena destacar que una empresa uruguaiana és la primera (pionera) a realitzar i auditar el seu Balanç del Bé Comú a la regió, havent obtingut puntaje exemplar.

• A Colòmbia també comptem amb experiències significatives, tant en l’àmbit empresarial com en l’educatiu universitari.

Actualment ens hem retrobat com a capítol continental per al desenrotllament i implementació d’un projecte en el qual estem depositant gran expectativa i il·lusió per a motoritzar la EBC a la regió: es tracta de la conformació d’un grup peer d’empreses per a aplicar el Balanç del Bé Comú en la seua nova versió 5.2. Està tenint molt bona repercussió i confiem a atraure no sols empreses sinó també professionals que se senten atrets per la proposta de la EBC.

És un exemple valuós de col·laboració dins del moviment, ja que perquè este projecte siga possible, hem rebut una donació de diners de EBC España, a la qual estem profundament agraïts.

‒ Quines diferències troba entre la implementació de la EBC a Europa i a Amèrica Llatina?

‒ Crec que la principal diferència radica en el que podríem dir “el punt de partida”. Més enllà de les particularitats de cada país, és clar que Amèrica Llatina com a regió encara travessa desafiaments grans en qüestions vinculades a l’estabilitat institucional i democràtica, política, econòmica i social. Amb una economia informal que en mitjana és del 50% i nivells de pobresa que van entre el 30 i el 60%, la prioritat és la subsistència. Això aplica no sols a les persones i les famílies sinó també a les empreses i organitzacions.

En este context es fa una miqueta difícil trobar espais per a impulsar les noves economies, encara sent conscients que és indispensable més que mai. D’altra banda, en els àmbits on és possible compartir la proposta de la EBC, emergix amb força la idea que perquè siga una realitat és necessari l’involucrament de totes les parts interessades, en particular del sector públic. Perquè la EBC transcendisca i genere impacte en el temps, m’agrada pensar-la com un trencaclosques en el qual cada peça és clau per al resultat final.

SINERGIA AMB ALTRES MODELS ALTERNATIUS

‒ Com dialoga la EBC amb altres corrents llatinoamericans com l’economia social, l’economia solidària o el cooperativisme?

‒ Existix una afinitat natural entre estes economies i l’economia del bé comú, especialment pels valors que les sustenten. En particular, veiem una oportunitat valuosa de contribució i col·laboració amb el cooperativisme, entés com la tipologia societària que millor reflectix el que es proposa des de la EBC. També considerant que el nostre Balanç pot ser usat per tota mena d’organitzacions (amb i sense fins de lucre, públiques, privades, cooperatives, etc.).

Durant el mes de Juliol, hem sigut convidats a participar de l’IV Convenció Internacional de Cooperativisme i Economia Social a Hondures https://ciceshn.com/ i la EBC tindrà un lloc destacat en l’agenda, dins de la secció d’Economies Transformadores.

També podem compartir amb molt d’entusiasme que una de les Cooperatives més grans d’este país està fent els seus primers passos a realitzar el Balanç del Bé Comú. Tant de bo es transforme en la puntada de peu inicial perquè més cooperatives decidisquen aplicar les nostres ferramentes i potenciar així la sinergia entre els dos enfocaments.

‒ Podria compartir alguna experiència o cas d’èxit a l’Argentina que reflectisca l’impacte de la EBC?

‒ Més enllà de les iniciatives o projectes promoguts internament des de la EBC, ens sembla valuós destacar experiències que van més enllà del que impulsem, donant compte que la llavor de la EBC es va escampant i alguns brots comencen a aparéixer moltes vegades en àmbits que ens sorprenen gratament.

A més de les variades experiències en l’àmbit educatiu, fruit de la iniciativa de docents compromesos que valoren la proposta de la EBC, podem destacar un parell d’iniciatives des del sector polític: un Municipi de la província de Buenos Aires que va promulgar una Ordenança per a declarar l’Economia del Bé Comú d’interés general i un projecte de Llei Provincial en Santa Fe, que busca promoure i implementar la EBC en tots els Municipis d’esta província (encara no ha tingut tractament parlamentari). En els dos casos van ser persones de l’àmbit polític els qui es van acostar voluntàriament a la EBC a sol·licitar acompanyament per a la redacció i curaduría d’estos projectes.

LA EBC EN L’EDUCACIÓ LLATINOAMERICANA

‒ Per què considera important incorporar l’Economia del Bé Comú en els sistemes educatius?

‒ En el personal, considere que entre totes les múltiples crisis que estem travessant com a societat, una de les més greus és la crisi de valors, de sentit i d’ètica. Des d’eixe punt de vista, incorporar propostes com la de la EBC en espais educatius, que fan focus justament en una economia centrada en valors, és crucial. Sumat a això i ja pensant en àmbits educatius de nivell superior, també resulta indispensable difondre i donar a conéixer totes les noves alternatives que hui existixen.

‒ Existixen actualment escoles, universitats o centres educatius a Amèrica Llatina que treballen explícitament amb els principis de la EBC?

‒ Del relevamiento realitzat per a este projecte, ens hem trobat principalment amb iniciatives promogudes pels docents, però que no compten encara amb el suport formal / institucional dels establiments educatius per a incloure de manera permanent la EBC en els programes formatius. Generalment es treballa la proposta de la EBC articulada amb altres noves economies, en matèries de tipus optatives o complementàries.

Ara que s’ha traduït material educatiu de la EBC a l’idioma espanyol i en vistes de la formació que s’oferirà a docents abans de cap d’any, tant de bo siga una fita que habilite noves converses en els espais educatius i ens òbriguen noves portes per a introduir amb major fermesa estos continguts.

‒ Com reaccionen els estudiants quan coneixen estes propostes econòmiques alternatives?

‒ En general, la reacció és de sorpresa i d’entusiasme. Crec que també, és d’esperança. M’ha tocat participar en una classe fa poc, d’estudiants d’enginyeria de l’últim any, en la qual vaig tindre l’oportunitat de presentar la proposta de la EBC i em van quedar ressonant dos coses:

• L’entusiasme amb el qual es van dedicar a completar la versió resumida del Balanç del Bé Comú en una activitat pràctica que vam proposar.

• Una pregunta que van fer al final: «Per què estes propostes i estes ferramentes no es coneixen més?»

‒ Si tinguera l’oportunitat d’introduir una sola transformació en l’educació llatinoamericana inspirada en l’Economia del Bé Comú, quin seria?

‒ Difícil resumir en poques paraules, però crec que l’essencial és partir de la definició correcta d’economia i a partir d’allí, inspirar des d’una economia centrada en valors i en la florida de les persones.

L'entrada “Quan descobrixen la EBC, l’alumnat en general se sorprén i entusiasma” ha aparegut primer a Futur Sostenible.

Més enllà dels diferents contextos territorials, el Fòrum Internacional de “L’Economia del Bé Comú a les aules”, que es va realitzar celebrat el dissabte al Jardí Botànic de València, va deixar una cosa molt clara: és evident que existixen propostes i experiències reals en l’àmbit educatiu de diferents països que busquen introduir, en l’educació formal, una economia més humana i centrada en les persones. Això és, una economia amb un enfocament diferent de l’actual, que posa al lucre com a fi única de l’activitat econòmica.

La jornada s’emmarca en el Programa Futur Sostenible, de la Fundació Novessendes, finançat per la Conselleria de Servicis Socials, Família i Infància de la GVA. Futur Sostenible és una estratègia que porta huit anys introduint l’Economia del Bé Comú en centres educatius de la Comunitat Valenciana (www.futursostenible.org). A la trobada van acudir persones docents i expertes de la EBC, i es van realitzar connexions amb representants educatius compromesos amb este moviment, de l’Argentina i Alemanya.

L’atmosfera que es va respirar en la trobada va ser un bufe d’aire fresc enmig d’un context educatiu convuls, tema que no va estar al marge del debat en la jornada centrada precisament en el bé comú. La reivindicació de l’educació pública, en este sentit, va ser unísona.

A eixe clima d’harmonia van contribuir sens dubte les dinàmiques lúdiques en les quals va participar tot el públic assistent. Dinàmiques dirigides a experimentar els valors humans que la EBC proposa aplicar a l’activitat econòmica, actualment deshumanitzada. És a dir: empatia, confiança, participació, solidaritat…

Les experiències educatives que es van exposar des dels diferents territoris, alimenten un ambient d’il·lusió i esperança respecte d’educar en una economia amb valors, on els diners no siga l’únic objectiu. Experiències reals que van demostrar, en boca dels ponents, que l’alumnat, quan té ferramentes, pot transformar-se en agents del canvi de realitats injustes en les seues pròpies comunitats.

En la creació d’eixes ferramentes pedagògiques té molt a veure el Programa Futur Sostenible, de Novessendes. Durant estos huit anys, com va demostrar el vídeo projectat en l’esdeveniment, es va vindre desenrotllant una Pedagogia del Bé Comú, els nombrosos materials del qual poden desacargarse en futursostenible.org. Estos instruments didàctics han arribat durant estos anys a més de mil estudiants i més de 150 docents.

La necessitat d’educar en una economia més humana es va evidenciar en el fòrum de València, més enllà de les realitats de cada país. En este sentit, la Econgood Internacional ha aconseguit grans avanços per a integrar els principis i valors EBC en els currículum educatius, a Europa. I el programa Futur sostenible ha deixat un llegat important en este sentit.

L’última taula redona va estar moderada per M ª Pilar Rueda, presidenta de l’Associació Valenciana per al Foment de l’Economia del Bé Comú. I protagonitzada per Jan-Philipp Brinkmann-Encunya, responsable d’educació i formador de l’Economia del Bé Comú a Alemanya, i coordinador d’educació de la Federació Internacional per a l’Economia del Bé Comú. María Amigo, gerent de l’Escola El Drac i consultora acreditada de l’Economia del Bé Comú. Núria Segarra, docent de l’IES Honori Garcia i patrona de la Fundació Novessendes. Pilar Calçada, coordinadora del node d’educació a l’Associació Catalana per al Foment de l’Economia del Bé Comú. I Luciana Cornaglia, portaveu d’ECOnGOOD per als països de parla hispana i consultora en estratègia i sostenibilitat. Casos d’èxit a Llatinoamèrica.

L’intercanvi es resumix en una frase: “una altra manera d’educar en economia, més justa i humana, és possible”. L’Economia del Bé Comú a les aules hui és més necessària que mai.

L'entrada Experiències reals de l’Argentina, Alemanya i Espanya d’educar en una economia més humana confluïxen a València ha aparegut primer a Futur Sostenible.

Inscripció Obligatòria ací

El Fòrum Internacional sobre Educació i Economia del Bé Comú és un espai de trobada, reflexió i diàleg que reuneix professorat, responsables educatius, persones expertes i representants de l’Economia del Bé Comú (EBC) i d’altres corrents d’economia transformadora compromeses amb la sostenibilitat i el benestar col·lectiu.

En un context de profunds canvis socials, econòmics i educatius, el fòrum pretén obrir una conversa sobre el paper que pot exercir l’educació en la construcció de societats més justes, democràtiques i sostenibles. A través de perspectives procedents de diferents territoris i contextos culturals, s’exploraran els reptes i les oportunitats que planteja la incorporació dels valors i principis de l’Economia del Bé Comú als sistemes educatius.

L’objectiu és generar un espai d’aprenentatge mutu que afavorisca l’intercanvi de visions, experiències i enfocaments entre professionals de diferents països, reforçant les xarxes de col·laboració internacional al voltant d’una educació orientada al bé comú. Així mateix, es pretén visibilitzar iniciatives que estan contribuint a transformar l’educació des de perspectives centrades en la cooperació, la participació, la sostenibilitat i el desenvolupament humà integral.

El programa combina ponències inspiradores, diàlegs entre especialistes i connexions internacionals que permetran contrastar diferents realitats i enriquir la comprensió col·lectiva sobre com l’educació pot esdevenir una eina clau per a la transformació social. Més que oferir respostes tancades, el fòrum aspira a generar preguntes compartides, impulsar la reflexió crítica i construir una visió de futur sobre el paper de l’educació en la societat que volem construir.

Lloc: Jardí Botànic de València
Data: 6 de juny de 2026
Horari: 9:30 – 13:00 h

PROGRAMA

09:30 – 10:00 h

Recepció de les persones assistents.

10:00 – 10:20 h

Taula redona inaugural: 7 anys del projecte educatiu “Futur Sostenible” de la Fundació Novessendes.

Modera: Raquel Gómez, coordinadora del projecte Futur Sostenible en la Fundació Novessendes, consultora acreditada de l’Economia del Bé Comú i gerent d’Objetivo Cero.

Intervenen:

• Mario Rebollar, excoordinador del projecte Futur Sostenible.
• Esther Paulo, directora de la Fundació Novessendes.

10:20 – 10:40 h

Ponencia: Perspectiva europea de l’educació en l’Economia del Bé Comú

Ponent: Jan-Philipp Brinkmann-Acuña, responsable d’educació i formador de l’Economia del Bé Comú a Alemanya i coordinador d’educació de la Federació Internacional per a l’Economia del Bé Comú.

10:40 – 10:50 h

Visualització del vídeo final del projecte.

10:50 – 11:20 h

Dinàmica grupal

Facilita: Sergio Cabrera de Proyectoser e Inma Mallol d’Evoco.

11:20 – 11:50 h

Pausa – café

11:50 – 12:30 h

Taula redona: Educar per transformar el món. Diàlegs de l’Economia del Bé Comú entre territoris.

Modera: M ª Pilar Rueda, presidenta de l’Associació Valenciana per al Foment de l’Economia del Bé Comú.

Intervenen:

• Jan-Philipp Brinkmann-Acuña, responsable d’educació i formador de l’Economia del Bé Comú a Alemanya, i coordinador d’educació de la Federació Internacional per a l’Economia del Bé Comú.

• María Amigo, gerent de l’Escola El Drac i consultora acreditada de l’Economia del Bé Comú.

• Núria Segarra, docent de l’IES Honori Garcia i patrona de la Fundació Novessendes.

• Pilar Calçada, coordinadora del node d’educació a l’Associació Catalana per al Foment de l’Economia del Bé Comú.

12:30 – 12:50 h

Connexió amb Llatinoamèrica

Intervé: Luciana Cornaglia, portaveu d’ECOnGOOD per als països de parla hispana i consultora en estratègia i sostenibilitat. Casos d’èxit a Llatinoamèrica.

12:50 – 13:00 h

Cloenda i comiat

Inscripció obligatòria: https://novessendes.org/formulari-inscripcio-jornada-internacional-ebc/

L’assistència és obligatòria per a obtindre el certificat del curs del CEFIRE “Educació transformadora per a la sostenibilitat”.

L'entrada Fòrum internacional professorat d’ESO i FP. Intercanvi d’experiències sobre l’EBC: L’Economia del Bé Comú a les aules ha aparegut primer a Futur Sostenible.

La Fundació Novessendes va celebrar este dissabte una nova jornada de treball amb més de 30 docents d’instituts de tota la Comunitat Valenciana, pertanyents a la Xarxa de Centres Educatius Futur Sostenible – EBC, emmarcada en el segon bloc del curs d’Educació Transformadora per a la Sostenibilitat. La trobada va reunir professorat de diferents centres educatius amb un objectiu comú: avançar cap a una educació amb impacte social real, alineada amb els valors del Bé Comú.

La sessió va començar amb la presentació de la Fundació Novessendes a càrrec d’Esther Paulo, directora de l’entitat, qui va compartir la trajectòria de la fundació i les seues dues grans àrees d’actuació prioritàries: el canvi de model econòmic i el canvi de model agrari. Durant la seua intervenció va destacar que la xarxa educativa naix amb un propòsit que va més enllà dels centres: «aportar valor a la societat des de l’educació, les empreses i el territori», subratllant la importància que cada centre definisca el seu propi camí en funció de les seues necessitats i del seu projecte educatiu.

La jornada va donar continuïtat al treball iniciat al novembre al Mas de Noguera. Beatriz Medina, CEO d’Evoco – Evolució Col·lectiva, va recordar el procés viscut en aquella primera trobada i va obrir un espai de storytelling col·lectiu, on les persones participants van compartir inquietuds, aprenentatges i reptes des d’una mirada personal i professional. Docents de centres com l’IES Honori García de la Vall d’Uixó van posar en valor la desconnexió del dia a dia que va suposar aquell cap de setmana i la utilitat real dels materials facilitats per Novessendes, especialment aplicables en assignatures com sostenibilitat en Formació Professional.

UNA XARXA DE 20 CENTRES EDUCATIUS

Mario va explicar el funcionament de la Xarxa, que actualment integra entre 18 i 20 centres educatius, i el paper de Novessendes com a entitat acompanyant del professorat per a introduir progressivament criteris de sostenibilitat i Bé Comú a l’aula. Va compartir experiències de docents que ja han posat en pràctica els recursos, va presentar els tallers disponibles per als centres —xarrades, dinàmiques amb jocs o exposicions— i va avançar iniciatives com el pròxim concurs de vídeos perquè l’alumnat propose idees de negoci sostenible. També es va recordar la disponibilitat de recursos, guies i materials a la web de Futur Sostenible.

Durant la jornada es va compartir també una notícia rellevant per a la Xarxa: Mario Rebollar deixarà la coordinació del projecte, responsabilitat que assumirà Raquel Gómez, professional que ha treballat prèviament en projectes vinculats a l’Economia del Bé Comú i que ja ha participat en edicions anteriors de la iniciativa. Des de la Fundació Novessendes i des de la mateixa Xarxa es va voler agrair públicament l’enorme tasca desenvolupada per Mario Rebollar, el compromís i acompanyament del qual han sigut clau en la consolidació i el creixement de la xarxa, i desitjar-li el millor en la seua nova etapa professional. El recorregut realitzat fins ara és, en gran part, fruit del seu treball.

Al llarg del matí es va treballar amb diferents dinàmiques participatives. En la fase de diagnòstic, mitjançant l’eina del mapa emocional, els grups van analitzar el recorregut viscut fins al moment, identificant tant moments positius com dificultats comunes: la falta de temps i materials, el desinterés de l’alumnat, la sensació d’aïllament en la professió docent o les barreres estructurals dins dels mateixos centres. Al mateix temps, es va posar en valor la motivació inicial, la vocació per treballar en allò que agrada i la importància de sentir-se acompanyat per una xarxa de persones amb inquietuds similars.

Reforçar la col·laboració entre centres

A més, la sessió es va aprofitar per a dur a terme un procés participatiu de reflexió i codecisión, en el qual les persones assistents van definir algunes de les actuacions pendents i les línies de treball futures de la Xarxa. Entre elles, l’edició d’un llibre amb experiències reals i recursos pràctics per al professorat, el disseny de la jornada divulgativa final, que tindrà lloc el pròxim 6 de juny al Jardí Botànic de València, l’impuls d’accions concretes dins dels mateixos centres educatius i la reflexió compartida sobre el futur i la sostenibilitat de la Xarxa.

El treball per grups va permetre concretar propostes a diferents nivells. Des de la Xarxa es van plantejar compromisos com reforçar la col·laboració entre centres, compartir recursos, generar aliances amb empreses del Bé Comú, implicar els equips directius i avançar cap a la creació d’equips EBC dins dels mateixos centres educatius. A nivell de centre, van sorgir idees com impulsar projectes interdisciplinaris, fomentar l’emprenedoria social, reconéixer el voluntariat i les accions de sostenibilitat de l’alumnat o elaborar balanços socials adaptats a l’àmbit educatiu.

IDEES PER AL BÉ COMÚ

També es va esbossar el disseny d’una jornada final oberta i participativa, amb presència d’alumnat, famílies, empreses i persones inspiradores, així com la creació d’un llibre viu i pràctic, centrat en experiències reals del professorat i de l’alumnat, amb recursos aplicables, testimonis, codis QR i un format flexible i digital.

El tancament de la jornada va estar marcat per un espai de reflexió personal, on les persones participants van compartir aprenentatges, necessitats i compromisos de futur. Es van repetir idees com la il·lusió per continuar, la importància de saber-se acompanyats, la necessitat de concretar i aterrar les propostes, i el valor de l’afecte i la confiança dins de la xarxa. La sessió va concloure amb un exercici simbòlic: cada assistent va expressar en veu alta la seua pròxima acció, des d’implementar noves dinàmiques a l’aula fins a compartir allò aprés amb els seus equips o participar en futures iniciatives de la Xarxa.

A la jornada van assistir docents de centres adherits a la Xarxa de Centres Educatius Futur Sostenible – EBC, entre els quals l’IES Les Alfàbegues, l’IES Jaume I i l’IES Lluís Simarro, junt amb altres instituts de la Comunitat Valenciana compromesos amb la integració de la sostenibilitat i l’Economia del Bé Comú en l’àmbit educatiu.

La Fundació Novessendes reafirma així la seua aposta per una educació transformadora, connectada amb el territori i orientada al Bé Comú, acompanyant el professorat en el repte de portar la sostenibilitat del discurs a la pràctica quotidiana als centres educatius.

L'entrada Més de 30 docents de la Xarxa Futur Sostenible reunits en una jornada de reflexió i acció sobre l’EBC ha aparegut primer a Futur Sostenible.

El 15 i 16 de novembre, 25 docents de diferents instituts de la Comunitat Valenciana, es van reunir en la Jornada “Educació transformadora per a la sostenibilitat. Enfortint la Xarxa de Centres Educatius Futur Sostenible”, organitzada per Fundació Novessendes, dins del programa Futur Sostenible. Una estratègia educativa per a introduir la filosofia de l’Economia del bé comú a les aules, que ve desenvolupant-se des del 2019 i a la qual se sumen cada curs més centres de la Comunitat Valenciana.

DIA 1: INTERCANVI D’EXPERIÈNCIES EDUCATIVES EBC

El lloc de la cita (Mas de Noguera, a Caudiel, Castelló) va ser màgic, com l’energia que va fluir durant tota la trobada. El compromís per una educació per al canvi cap a una societat més justa es va percebre en cada una de les activitats del dissabte. En la dinàmica de presentació per parelles “Qui soc i per què estic ací”. En els blocs més teòrics sobre “Educació transformadora per la sostenibilitat”, on es van intercanviar experiències EBC a l’aula. En els tallers pràctics per a descobrir i aplicar el Kit Pedagògic EBC i Avaluació de l’impacte educatiu del programa Futur Sostenible, una sèrie de materials dissenyats per a desenvolupar la pedagogia del Bé comú, entre ells el Joc de taula “Objectiu Futur Sostenible” i l’Exposició “Futur Sostenible: Entitats sostenibles i del Bé Comú”

“Els materials que hem anat cocreant des de Novessendes, amb els propis docents, per a introduir la pedagogia de la EBC no són tancats, sinó flexibles, orientatius per a començar, i cada profe ho adapta als seus recursos propis, a la seua aula, a la seua experiència. I si necessita ajuda, ací té la xarxa de la Fundació Novessendes”, explica Mario Rebollar, coordinador del programa Futur Sostenible.

DIA 2: EL PROPÒSIT DE LA XARXA FUTUR SOSTENIBLE

El diumenge, la màgia també va impregnar els tallers i debats, que van girar entorn de l’enfortiment de la xarxa de centres Futur Sostenible. Una xarxa composta per equips directius i professorat de diferents centres disposats a fomentar i perfeccionar una pedagogia del bé comú.

Durant la dinàmica col·lectiva, vam afinar el propòsit inicial de la xarxa educativa EBC:

• “Mobilitzar/inspirar/sembrar-ens cap al Bé Comú”
• “Educar cap a la transformació social pel Bé Comú”.

Per a això, el professorat es va comprometre a:

• Compartir recursos i bones pràctiques
• Establir comunicació interna i externa fluida
• Donar suport entre centres
• Impulsar projectes EBC visibles
• Crear un banc de recursos i un mercat de talents
• Institucionalitzar la xarxa i garantir temps i reconeixement

Mira totes les fotos de la trobada

L'entrada 25 docents de la Xarxa de Centres Educatius Futur Sostenible reunits a Caudiel per a enfortir l’educació transformadora pel Bé Comú ha aparegut primer a Futur Sostenible.

Objectiu: educar per a un futur sostenible

Les jornades pretenen fomentar la consciència ambiental i oferir eines pràctiques per aplicar a l’aula metodologies participatives que connecten amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), l’aprenentatge servei (ApS) i l’Economia del Bé Comú (EBC).

El programa inclou tallers, xarrades, activitats al medi natural i espais d’intercanvi per dissenyar projectes educatius sostenibles, en què l’alumnat siga protagonista del canvi.

Destinataris

Aquesta formació està dirigida preferentment a docents de Secundària, Batxillerat i FP, especialment de centres integrats en la Xarxa Futur Sostenible EBC, encara que està oberta a qualsevol docent interessat en la sostenibilitat, la innovació pedagògica i les metodologies actives.

Continguts destacats

• Educació i sostenibilitat: reptes actuals i oportunitats des de l’aula.
• L’Economia del Bé Comú com a marc per a l’educació transformadora.
• Presentació del Kit EBC i de la Guia ApS i FP.
• Disseny col·laboratiu de projectes d’aprenentatge servei.
• Treball en xarxa i presentació d’experiències inspiradores.

Ponents

Les sessions estaran dinamitzades per Jaime Güemes Heras, Beatriz Medina Fuente, Maria Amigo Pérez i Mario Juan Rebollar Román, professionals de referència en educació ambiental, sostenibilitat i innovació pedagògica.

Una experiència immersiva

Les jornades inclouen pernoctació gratuïta al Mas de Noguera i transport des de Castelló i València, facilitant un espai de convivència i aprenentatge col·lectiu en plena natura.

Continuïtat formativa

El procés formatiu continuarà de febrer a juny de 2026 amb sessions pràctiques al Jardí Botànic de València i a la Fundació Novessendes, on el professorat podrà desenvolupar i adaptar propostes educatives al seu context escolar.

Dates clau

• Inscripció: del 15 d’octubre al 2 de novembre de 2025
• Confirmació de plaça: fins al 6 de novembre de 2025
• Realització: del 14 al 16 de novembre de 2025
• Duració total: 20 hores

Inscripcions

Inscripcions obertes al web del CEFIRE de València

L'entrada Jornades “Educació transformadora per a la sostenibilitat” ha aparegut primer a Futur Sostenible.

El lloc de la trobada va ser triat amb consciència: l’hotel Mar de Fulles, a l’Alfondeguilla (Castelló), una empresa adherida a l’Economia del Bé Comú. Allà van acudir, per conviure durant quatre dies, de dijous a diumenge, una trentena de persones de l’àmbit educatiu de diferents parts d’Espanya i Alemanya. La proposta era participar en un intercanvi d’experiències i d’eines pedagògiques que s’estan posant en pràctica a Espanya i Alemanya, i que busquen introduir l’EBC a les aules dels diferents nivells educatius.

L’objectiu de la trobada? Reforçar llaços, adquirir coneixement i recarregar energia amb la intenció de sembrar la llavor del bé comú en les bases, allí on es formen aquelles persones que demà dirigiran empreses, institucions, la societat…

La iniciativa va nàixer de la mà de la Fundació Cívica Novessendes i de la Federació Internacional de l’Economia del Bé Comú. I va ser possible gràcies a un projecte europeu pioner en l’àmbit educatiu, el primer que totes dues organitzacions desenvolupen conjuntament.

“Volíem fomentar la relació de totes les persones de l’àmbit educatiu que fa anys que estan involucrades en el projecte Futur Sostenible i, d’altra banda, incentivar aliances i intercanvi de coneixements i experiències pedagògiques que s’estan desenvolupant tant en l’àmbit estatal com a Alemanya, on el moviment de l’Economia del Bé Comú està més desenvolupat”, relata Mario Rebollar, coordinador del projecte Futur Sostenible de Novessendes. Aquesta estratègia, porta set anys introduint als instituts la filosofia de l’EBC.

L’espai va servir per a descobrir materials, tàctiques i dinàmiques que s’estan posant en pràctica en aules de diferents comunitats espanyoles i d’Alemanya per inculcar una altra manera d’entendre l’economia i les relacions socials. A més de compartir els recursos, també s’han traduït eines de l’alemany al castellà, i viceversa.

“El programa va ser molt vivencial, experimental, perquè el professorat poguera, mitjançant dinàmiques lúdiques, viure en primera persona allò que després facilitarà a l’alumnat”, explica Rebollar. Entre aquestes dinàmiques, les persones participants, en grup, van desenvolupar una simulació pràctica d’una empresa xocolatera del bé comú. Després de valorar-la amb el Balanç del Bé Comú, van contrastar els resultats amb una empresa xocolatera convencional.

“La sensació que ens va deixar va ser molt il·lusionant: hem conegut persones meravelloses, descobert moltes experiències educatives del bé comú, hem vist que no estem soles, i això et motiva i et dona esperances i la certesa que anem pel camí correcte i que hem de persistir i generar aliances amb docents que volen incorporar la visió del bé comú als centres educatius”, conclou Rebollar.

L'entrada Un intercanvi internacional d’experiències educatives del Bé Comú, amb representació espanyola i alemanya. ha aparegut primer a Futur Sostenible.

El programa Futur Sostenible, de la Fundació Novessendes, ha elaborat una exposició tipus modular de cartó reciclat, en la qual es presenta casos reals d’empreses valencianes que treballen amb el model de l’Economia del Bé Comú. La mostra ja ha recorregut diferents espais i instituts de la Comunitat Valenciana, aconseguint a alumnat d’ESO, Batxillerat i, especialment, FP, per a sensibilitzar sobre la viabilitat d’un model econòmic que no es base en el lucre com a fi última, sinó en el benestar de la comunitat i l’entorn. 

El recurs ha sigut desenrotllat en col·laboració amb la consultora de la EBC Raquel Gómez, responsable de l’empresa Objectivo Cero. Per mitjà d’ella, l’equip de Futur Sostenible ha pogut contactar amb diferents empreses involucrades amb l’Economia del bé comú, per a preguntar-los concretament: “què és el que més us enorgullix de la teua empresa”, especifica Mario Rebollar, tècnic responsable del projecte.

“L’objectiu és visibilitzar a les empreses que estan treballant amb este model empresarial del bé comú a la Comunitat Valenciana i, així, demostrar-li a l’alumne que existixen casos reals d’empreses que treballen amb esta filosofia, empreses que s’estan guanyant molt bé la vida sota estos criteris i valors ètics que apunten no sols al lucre, sinó també al benestar del seu entorn”, explica Rebollar.

La expo de Futur sostenible implicava una dinàmica lúdica. Arribava desarmada als instituts i era l’alumnat el que havia de compondre-la.

La expo de Futur sostenible implicava una dinàmica lúdica. Arribava desarmada als instituts i era l’alumnat el que havia de compondre-la. D’esta manera, per a muntar-la a mode de puzle, xavals i xavales havien de llegir els continguts de cada panell i familiaritzar-se amb els conceptes de la *EBC.

Es tracta, en definitiva, de sensibilitzar a l’alumnat sobre que la EBC és un model viable, real, practicat per empreses grans i xicotetes de la seua comunitat. Així, per mitjà d’estos exemples pràctics, diu Rebollar, “és més possible acostar a l’alumnat la matriu del bé comú, perquè la comprenguen”. 

La matriu de la qual parla el tècnic és, en concret, una radiografia de l’estat de salut de l’empresa en relació amb la seua aportació al bé comú. Un instrument molt gràfic i útil que proposa el model de la EBC per a mesurar el funcionament empresarial en funció de valors concrets: dignitat humana, transparència i participació democràtica, solidaritat, justícia social i sostenibilitat. I, a més, ho mesura en relació amb cada públic determinat de la companyia: medi ambient, comunitat en general, plantilla labora, proveïdors…

En la expo modular es poden veure fotos i testimoniatge d’empreses variades, com Grup La Plana (Betxí), L’Hotel Cullera Holiday, el restaurant Pou de Beca, l’Horta del Rajolar, Fiare Banca Ètica, entre altres… 

En el cas de Grup La Plana, per exemple, destaquen la dignitat humana en la cadena de subministraments. El text explica: “Compta amb un sistema de respecte i protecció dels Drets Humans i laborals que els permet monitorar i controlar els cingles geogràfics i d’acompliment associats a la cadena de subministrament. Això els permet treballar amb empreses proveïdores de països amb baix o molt baix risc de localització i garantir el respecte dels drets i llibertats fonamentals de les seues persones treballadores mitjançant auditories de segona part”.

Pou de Beca destaca per la justícia i solidaritat en la cadena de subministrament. L’Hotel Cullera Holiday, per la sostenibilitat mediambiental. L’Horta del Rajolar, per la transparència i participació democràtica en la cadena de subministraments. Fiare Banca Ètica, l’actitud ètica en la gestió de recursos financers. I així, amb una quinzena d’empreses, tan reals com el bé comú.

Agraïm a totes i cadascuna de les empreses, entitats socials i cooperatives que han participat en aquesta: Grup La Plana, Pou de Beca, Hotel Cullera Holiday, Horta del Rajolar, Fiare Banca Ètica, Fundació comunitrària Horta Sud, Hotel Gastronòmic Mar de Fulles, Fundació comunitària la Nou, Ecopostural, L’Horta, Cuina Conscient, Itinerantur, Joanrogeski, Quantica, Mas de Noguera, Cuinatur Menjadors Escolars Sostenibles, Cooperativa La Surera, Cooperativa de Viver, Cooperativa de Atzeneta.

L'entrada Una expo mostra a l’alumnat empreses valencianes que treballen orientades el bé comú ha aparegut primer a Futur Sostenible.

El dissabte 12 d’abril, mig centenar de docents de diferents parts de la Comunitat Valenciana es van reunir a l’auditori del Jardí Botànic de la UV amb un objectiu clar: reflexionar sobre com introduir a les aules d’FP, ESO i Batxillerat un enfocament educatiu, i en concret de l’economia, orientat a beneficiar al bé comú, a l’entorn, i que vaja més enllà de la productivitat i el lucre empresarial. I ho van fer en el marc de les II Jornades “Sostenibilitat i Economia del Bé Comú en Formació Professional. Cooperant per un entorn d’aprenentatge reflexiu, crític i transformador”. La trobada va representar el tancament de la sexta edició del programa educatiu Futur Sostenible, organitzat per la Fundació Novessendes, amb la col·laboració de la Càtedra d’Economia del Bé Comú de la Universitat de València i l’Associació Valenciana de l’EBC, i finançat per la Generalitat Valenciana.

Futur Sostenible conforma una estratègia que ve des de fa anys treballant en centres públics del País Valencià, en els diferents nivells educatius, per a introduir l’enfocament de l’EBC des de les bases, per mitjà de metodologies pràctiques com el Treball per Projectes i l’Aprenentatge i Servei. Es tracta d’inculcar, en els qui prendran les decisions (polítiques, empresarials, ciutadanes…), un paradigma que planteja l’economia d’una forma humana, sostenible i justa. Una alternativa concreta al model actual i les seues conseqüències mediambientals i socials, que preocupen el professorat.

L’EBC proposa ferramentes de gestió integral per a mesurar l’activitat econòmica no sols a partir de la rendibilitat, sinó de valors com la dignitat humana, la solidaritat o la sostenibilitat, entre altres. “L’economia significa l’administració de la llar, però una casa no sols s’administra amb diners, fa falta tindre moltes altres coses en compte perquè se sostinga, com la qualitat de les relacions humanes, l’equitat, el respecte, etcèteres”, explicava un dels ponents, qüestionant així l’enfocament general “purament materialista” que es fa d’esta matèria en el sistema educatiu. I, clar, el que impregna a la majoria de l’alumnat: “Creuen que una empresa està per a guanyar pasta i res més”, es lamentaven diversos assistents.

Una oportunitat per a ensenyar que un altre món és possible

El professorat que es va acostar al Jardí Botànic des de diferents centres del territori valencià es va mostrar preocupat “per la realitat que travessa el món”, quant a canvi climàtic, desigualtat de gènere, inequitat socioeconòmica, entre altres aspectes. I també en relació amb el “negacionisme” que presenta part de l’alumnat en estes matèries. Per això van destacar la possibilitat de desplegar estratègies com Futur Sostenible, una “oportunitat” de cultivar “a poc a poc” des de baix una visió que “una altra economia, un altre món, és possible”. Les persones participants coincidien que la tasca de l’educació ha d’anar “més enllà d’ensenyar com obtindre beneficis econòmics”.

Sobretot a partir d’enguany, que des d’Europa baixa una directiva per a introduir obligatòriament la Sostenibilitat en diferents assignatures d’FP, a través de la Nova Llei de Formació Professional.  Això sí, “cal pensar la sostenibilitat com un valor que impregna tota l’activitat d’una empresa, d’una organització, d’una família, d’una societat; no com una parcel·la aïllada que s’aplica només a una acció i que s’usa per al màrqueting”, aclaria un professor d’economia assistent a la jornada.

Ressalten els docents que ja han participat en el programa la possibilitat que els donava este de mostrar exemples concrets d’empreses locals i internacionals que ja treballen, i funcionen, amb el prisma de l’Economia del Bé Comú. I els materials multimèdia pedagògics dissenyats per a aplicar a les aules. En la web del projecte (futursostenible.org) es poden visionar desenes d’audiovisuals realitzats per l’alumnat, amb propostes d’empreses plantejades amb la filosofia de l’EBC.

En les jornades van intervindre, entre altres persones, Esther Paulo Fuertes, directora de la Fundació Cívica Novessendes; Jaime Güemes Heras, director de la Càtedra d’Economia del Bé Comú de la Universitat de València i Director del Jardí Botànic de la Universitat de València; Francisco Álvarez Molina, president de la Federació Espanyola de l’Economia del Bé Comú; Inma Cardona González, presidenta de l’Associació Professorat Administració, Comerç i Economia del País Valencià (APACEPV); i diferents docents i equips directius de centres públics de la Comunitat Valenciana.

L'entrada Mig centenar de docents valencians es reunixen per a reivindicar una educació per al bé comú ha aparegut primer a Futur Sostenible.

Aquestes jornades pretenen ser un punt de trobada per als docents, equips directius i tots aquells professionals vinculats a l’àmbit de la Formació Professional. Reflexionarem conjuntament sobre les oportunitats de la nova llei d’FP i visibilitzarem els resultats del treball de l’últim curs als centres educatius valencians amb el programa educatiu #FuturSostenible, programa pioner treballant la sostenibilitat i els valors de l’Economia del Bé Comú a la Formació Professional des de l’any 2020.

La jornada tindrà lloc el dissabte 12 d’abril de 2025 a l’Auditori Joan Plaça del Jardí Botànic de la Universitat de València (C/ Quart 80 46008 València).

La inscripció és gratuïta i es pot fer al següent enllaç: https://novessendes.org/formulari-ebc/

Vos convidem a totes i a tots a participar en aquest espai i sumar sinergies amb la Xarxa de Centres Educatius Futur Sostenible.

A continuació vos deixem el programa complet:

9:00 h Aplegada de participants i benvinguda

9:30 h – INAUGURACIÓ

• Esther Paulo Fuertes – Directora de la Fundació Cívica Novessendes.
• Jaime Güemes Heras – Director de la Càtedra d’Economia del Bé Comú de la Universitat de València i Director del Jardí Botànic de la Universitat de València
• Representant polític per concretar

10:00 h – ECONOMIA DEL BÉ COMÚ I SOSTENIBILITAT: UN MIRADA TRANSFORMADORA PER FOMENTAR EL PENSAMENT CRÍTIC.

• María Amigo Pérez. Gerent Escola el Drac
• Pedro Olazábal Herrero. Director d’Impacte Zubi Group
• Raquel Gómez Alonso.  Directora Objetivo Cero

Modera: Francisco Álvarez Molina – President de la Federación Española de la Economia del Bien Común.

11:00 h Pausa cafè – networking

11:30 h – EL MÒDUL DE SOSTENIBILITAT EN EL MARC DE LA NOVA LLEI D’FP: OPORTUNITATS I REPTES DES D’UNA PERSPECTIVA INTERMODULAR

• Antonio Cambra González – Docent d’Informàtica del CIPFP Mislata
• Inma Cardona González – Presidenta de l’Associació Professorat Administració, Comerç i Economia del País Valencià i docent d’Economia de l’IES Orriols.

Modera: Beatriz Medina Fuente – Coordinadora de la Càtedra de Economia del Bé Comú de la Universitat de València

12:15 h – IMPULSANT LA FORMACIÓ PROFESSIONAL A TRAVÉS DE L’EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA GLOBAL AMB EL PROGRAMA EDUCATIU #FUTURSOSTENIBLE. L’EXPERIÈNCIA DELS CENTRES EDUCATIUS VALENCIANS.

• Isabel Tamarit López – Directora de l’IES Massamagrell de Massamagrell
• Jesús Gonzalez Lorenzo – Director de l’IES El Caminàs de Castelló
• Joan Baptista Martí i Escobar – Director de l’IES Maria Ibars de Dènia
• Raquel Fons Brines – Directora de l’IES La Valldigna de Tavernes de la Valldigna

Modera: Mario Rebollar Román – Coordinador del programa educatiu Futur Sostenible de la Fundació Cívica Novessendes

13:30 h – CONCLUSIONS FINALS I TANCAMENT DE LA JORNADA

Aquesta jornada és organitzada per la Fundació Cívica Novessendes, amb la col·laboració de la Càtedra d’Economia del Bé Comú de la Universitat de València i finançada per la Vicepresidència Primera i Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge.

També col·laboren el Jardí Botànic de la Universitat de València, l’Associació Valenciana de l’Economia del Bé Comú, l’Associació Professorat Administració, Comerç i Economia del País Valencià, els centres educatius IES Massamagrell, IES El Caminàs, IES La Valldigna i IES Maria Ibars.

L'entrada II Jornada “Sostenibilitat i Economia del Bé Comú en Formació Professional” ha aparegut primer a Futur Sostenible.