Enfront dels problemes que pateix el nostre planeta i la humanitat, reflectits en els ODS-AGENDA 2030, els i les diferents agents de la societat hem de treballar per a generar canvis que els mitiguen. I un dels principals agents de canvi són les organitzacions, començant per les empreses comercials/industrials/serveis (per la naturalesa de les seues activitats). També hem de considerar els centres educatius, entitats municipals, governamentals, nacionals, internacionals. Tots i totes formen part del canvi i especialment, les persones.
Per tant, és fonamental generar organitzacions més humanes, que tinguen implícit en el seu ADN organitzacional el desenvolupament sostenible. Aquest implica comprometre’s amb tres conceptes essencials: econòmic, social i mediambiental, la qual cosa es denomina triple impacte.
D’acord amb la seua definició, el desenvolupament sostenible cerca satisfer les necessitats de les generacions presents sense comprometre les possibilitats de les generacions del futur. L’estratègia de sostenibilitat permet alinear els propòsits i objectius de l’empresa amb el seu diferent grup d’interés:
• Accionistes,
• Inversors/finançadors
• Proveïdores
• Emprats
• Clients i
• Entorn
Així com amb els ODS i l’AGENDA 2030.
D’aquesta manera, les organitzacions poden establir un contracte social amb el seu entorn. Això significa adquirir un compromís amb la societat i el planeta contribuint a la seua cura i desenvolupament.
Resulta vital generar un canvi en la cúspide de les organitzacions, a nivell de les persones accionistes, inversores, executius/directius. Aquestes persones han de crear consciència i compromís sobre la importància que tenen les organitzacions de triple impacte. Així mateix, han de contemplar les motivacions de les persones treballadores i observar l’entorn quant a aspectes socials i mediambientals. Per a després dissenyar entre totes l’estratègia i objectius cap a la sostenibilitat.
Els nous models econòmics ens aporten un marc teòric i eines per a conduir a les empreses al següent nivell, amb la intenció d’incorporar en les seues temàtiques:
• igualtat de gènere,
• justícia social,
• motivació dels seus treballadors i
• l’interés pel planeta i la seua cura.
Quan ens referim a empreses, estem considerant tota classe d’organització, independentment de la mena d’activitat que desenvolupen. En aquesta ocasió, per exemple, ens centrarem en els centres educatius, els quals posseeixen característiques pròpies respecte a la seua estructura organitzacional, estratègia i finalitat.
Partint de la idea de ser agent de canvi, els centres educatius tenen una labor fonamental: orientar als xiquets i joves a ser professionals hàbils i honestos, i ciutadans responsables i solidaris. D’aquesta manera, estarem més prop d’aconseguir els ODS-AGENDA 2030.
QUÈ VALORAR EN CADA GRUP D’INTERÉS
En aplicar l’estratègia de sostenibilitat, hem de considerar el nostre grup d’interès, ja que és important que el mateix es trobe alineat amb les nostres intencions de sostenibilitat. Per a això és vital conèixer als nostres accionistes, inversors/ finançadors, proveïdors, empleats, clients i entorn.
Hem d’analitzar els següents aspectes segons cada grup d’interés:
• Accionistes/inversors: és primordial el canvi de mentalitat per a la creació de noves organitzacions, no considerar únicament la rendibilitat.
• Finançadors: és rellevant conèixer en què inverteixen els seus beneficis (de manera ètica), i hem d’aspirar a treballar amb la banca ètica.
• Proveïdors: conèixer de quina forma desenvolupen la seua activitat, si consideren rellevant els temes socials i mediambientals.
• Empleats: compromís amb la igualtat de gènere, motivació i desenvolupament personal i professional, formació, desenvolupament de consciència i responsabilitat mediambiental.
• Clients: disseny de productes/serveis, actitud ètica enfront del consum, impactes ambientals, fomentar el dialeg directe amb aquestes persones.
• Entorn: publicar informes transparents, generar un diàleg actiu amb el seu grup d’interès, fomentar valors de transparència i participació democràtica com la base d’una societat culta.
L’Economia del Bé Comú (EBC, C. Felber 2010) representa un nou model econòmic que ens permet dur a terme la sostenibilitat en les organitzacions. Ens permet aplicar en les empreses la filosofia del triple impacte, i a més ens proporciona eines pràctiques, com la matriu del bé comú i el balanç del bé comú.
L’EBC ens permet introduir en els centres educatius els següents continguts de treball:
• Educació emocional: aprendre a reconèixer els sentiments a prendre’ls en consideració i parlar sobre ells
• Educació ètica: ensenyar els diferents valors i a discutir sobre ells per a generar una intel·ligència crítica, també aspectes dels valors inconscients
• Educació comunicacional: aprendre a escoltar i comprendre amb respecte i a respondre sense atacar, ni desvalorar a l’altre, discutir objectivament
• Educació per a la democràcia: mantenir present el concepte de democràcia, participant, assumint responsabilitats, decidint i co-dissenyant tots els aspectes de la vida pública
• Educació per a descobrir la naturalesa: conèixer les plantes, els animals, l’aigua, pedres, comprendre l’efecte curatiu de la naturalesa en el nostre cos i ànima
• Coneixement del cos: desenvolupar una relació amb el seu cos, considerant també cap al cos d’altres persones i éssers vius
• Aprendre a aprendre
• Competències socials i cíviques
• Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor
• Consciència i expressions culturals
• Segons la UNESCO, competència per a la sostenibilitat: pensament sistèmic, anticipació, normativa, estratègica, col·laboració, pensament crític, autoconsciència i competència integrada de resolució de problemes
ELS 5 EIXOS DELS ODS
L’Agenda 2030 gira entorn de cinc eixos: Planeta, Persones, Prosperitat, Pau i Aliances. Les organitzacions poden situar-se darrere d’algun d’ells, contribuint així a concretar l’AGENDA 2030.
• Persones: es refereix a posar fi a la pobresa i la fam en totes les seues formes i dimensions; aconseguir que tots els humans puguen realitzar el seu potencial amb dignitat i igualtat en un medi ambient saludable. Inclou els ODS 1, 2, 3, 4 i 5
• Planeta: Protegir el planeta contra a la degradació, incloent-hi el consum i la producció sostenibles, la gestió sostenible dels recursos naturals i mesures urgents per a fer front al canvi climàtic, de manera que puga satisfer les necessitats de les generacions presents i futures. ODS 6, 12, 13, 14 i 15
• Prosperitat: totes les persones puguen gaudir d’una vida pròspera i plena. El progrés econòmic, social i tecnològic pot produir-se en harmonia amb la naturalesa. Inclou els ODS 7,8,9,10 i 11
• Pau: es refereix a l’ODS 16, que apunta a propiciar societats pacífiques, justes i inclusives, que estiguen lliures del temor i la violència. No pot haver-hi desenvolupament sostenible sense pau, ni pau sense desenvolupament sostenible.
• Aliances: se centra l’ODS 17, i apunta a la creació d’una aliança mundial per al desenvolupament sostenible. A generar un esperit de major solidaritat mundial que se centre en les necessitats de les persones més pobres i vulnerables, amb la col·laboració de tots els països, totes les parts interessades i totes les persones.
Les característiques més rellevants de l’Agenda 2030 són l’anomenada a l’acció per a tots els països; el lema de “no deixar a ningú arrere”; i que la integritat dels 17 ODS resulta complementària a la universalitat, la qual cosa impedeix prioritzar els uns sobre els altres o considerar-los aïlladament.
Les organitzacions definiran la seua estratègia. En funció d’ella, any rere any actuaran encolomades als ODS que consideren; és a dir, que el procés és lent, i implica fixar objectius concrets a realitzar.
Conclusions:
• Els centres Educatius són una organització empresarial com qualsevol altra.
• Dissenyen i apliquen les seues estratègies i objectius per a desenvolupar la seua activitat.
• Posseeixen el seu propi grup d’interés, amb característiques i interessos propis.
• El desenvolupament sostenible el poden impartir de doble forma, per mitjà del contingut acadèmic i a través de la pròpia organització.
• Aplicació de nous models econòmics com l’EBC permet als centres educatius implementar els continguts a les aules i les eines del model (matriu i BBC).
• ODS-AGENDA 2030: en aquest cas també existeix un doble compromís, impartint coneixement sobre els ODS i alinear-se amb uns certs ODS.
Si t’interessen aquests temes i et sembla de vital importància treballar-los amb el teu alumnat per a aconseguir entre tots un món més just, equitatiu i cuidar el nostre planeta, et deixem un exemple audiovisual que es va desenvolupar en l’IES Honori Garcia de la Vall d’Uixó, per a generar en els joves la iniciativa d’emprenedoria a través de la EBC: https://www.youtube.com/watch?v=nh9fo5c0n5m
Posa’t en contacte amb nosaltres a través del correu: proyectos@novessendes.org
