ENTREVISTA AMB MARIO REBOLLAR, TÉCNIC D’EDUCACIÓ PER A lA CIUTADANIA GLOBAL DEL PROJECTE “TRANSFORMANT EL NOSTRE MÓN”

El projecte “Transformant el nostre món; canviem les regles del joc amb l’Economia del Bé Comú”, que la Fundació Novessendes ha posat en marxa enguany en l’Institut de secundària de Betxí, té un objectiu ambiciós: establir les bases per a una Pedagogia del Bé Comú. És a dir, desenvolupar una metodologia didàctica, entretinguda, efectiva… per a involucrar als qui el dia de demà portaran les regnes d’empreses, organitzacions i, qui sap, governs, els valors que proposa el model de l’Economia del Bé Comú de Christian Felber. Els valors en el que es basa aquest model són: Dignitat Humana, Solidaritat, Sostenibilitat Ecològica, Justícia Social, i Participació Democràtica i Transparència.

La fase pilot del projecte, finançat per la Generalitat Valenciana, va arrancar enguany amb un cicle de 12 sessions dinamitzades per Mario Rebollar i Miguel Ribera de l’AVEBC, en els tres cursos de 4º de l’ESO, en les quals l’alumnat va experimentar i va debatre sobre temes com l’empatia, la solidaritat, la sostenibilitat… I van proposar idees per a fomentar aquests aspectes en el seu entorn més pròxim, una de les premisses de l’EBC. De tot això, al final de curs trauran projectes estructurats i pensats per a desenvolupar en les seues comunitats. Però aquesta és la primera fase del projecte, que l’any que ve, després d’afinar i perfeccionar la metodologia practicada en aquest curs, abastarà a 9 instituts de la Comunitat Valenciana.

Un dels encarregats de portar a l’aula aquesta proposta va ser Mario Rebollar, psicòleg i tècnic d’Educació per a la Ciutadania Global de la Fundació Novessendes. Amb ell conversem sobre com va ser l’experiència en l’IES Betxí, i sobre el que vindrà en la pròxima fase del projecte.

Com va respondre l’alumnat a aquesta proposta educativa diferent al que ve acostumat?

La van acollir amb els braços oberts. Al principi, com és normal, es van mostrar tímids i poc participatius, però amb el programa preparat per a desenvolupar a l’aula a través d’una metodologia participativa aconseguim crear un espai de diàleg compartit. Allí entrenem les habilitats per a empatitzar, comunicar i van aprendre a desenvolupar eines col·laboratives per a aconseguir els objectius de cada dinàmica.

És a dir, que van passar d’una actitud passiva a una més activa…

Així és. L’alumnat està acostumat a ser un subjecte passiu dins de l’aula. I a través d’aquesta metodologia hem vist com han desenvolupat i millorat els mecanismes de participació activa: els grups generaven les idees sobre les quals desitjaven treballar a partir dels temes que s’expliquen prèviament.

Què t’ha sorprès del feedback, propostes, i comportaments de l’alumnat al llarg de les sessions?

Com he dit anteriorment, al principi es mostraven poc participatius, i els seus pensaments i el seu àmbit d’actuació eren molt generalistes. Amb el treball programat hem anat donant forma a això de manera que aqueix pensament global continuava estant, però el seu àmbit d’actuació es va tornar més local. I al final si que han aconseguit crear projectes molt bons per a solucionar els problemes o les inquietuds que el preocupen nivell local. Tot el grup ha anat involucrant-se en aquest procés, de manera que al final del programa tots participaven i volen mostrar els seus projectes davant la resta de la classe.

Què creus que han tret més en clar d’aquestes sessions?

Pense que, a grans trets, el que més clar s’emporten d’aquestes sessions és que existeix una altra manera de veure el món, no tan consumista i individualista com l’actual. Una manera de veure el món com la nostra llar comuna en el qual tots som responsables de cuidar-lo, començant pel nostre entorn més pròxim. I que tenim el poder de transformar-lo en un lloc més sostenible. Han comprovat que, en lloc de competir per a aconseguir un objectiu de manera individual, si es coordinen per a cooperar i treballar en grup (a través de l’empatia, la comunicació, l’assertivitat, la implicació…) tindran més poder per a aconseguir els seus objectius.

L’EDUCACIÓ TRANSFORMADORA

Per què és important una pedagogia del bé comú?

Si volem tindre un present i un futur més sostenible (social, ambiental i econòmicament) per a totes les persones, la clau està a confiar en l’educació com a eina per a enfrontar-nos a una vertadera transformació social, econòmica i mediambiental cap a la sostenibilitat del nostre entorn.

I com aconseguim aquesta manera d’ensenyar i aprendre?

Perquè això ocórrega hem de crear nous entorns d’aprenentatge que ens ajuden a trencar amb l’apatia social. Entorns que ens motiven, impliquen i responsabilitzen a la comunitat educativa. Aquesta és la clau present i futura per a aconseguir aquest objectiu: una proposta pedagògica social participativa i multidisciplinària, que incorpore aspectes bàsics sobre educació emocional, educació en valors, aprenentatge cooperatiu, pedagogia de la participació social i aprenentatge-servei. Desenvolupar una pedagogia del bé comú, que és el que estem fent, és la clau per a transformar el món, i es basa en els principis i valors de l’Economia del Bé Comú, que estan alineats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i els Drets Humans.

Com segueix aquesta proposta educativa?

Una vegada acabada la fase d’intervenció pilot en l’IES Betxí, ens centrem en avaluar les sessions entre el professorat implicat, els talleristes, el tècnic del projecte, la pedagoga i la Universitat Jaume I, per a millorar la guia pedagògica que s’ha utilitzat com a eina de treball durant aquest curs.

Paral·lelament, una vegada l’alumnat ja posseeix els coneixements sobre el bé comú i té desenvolupades les eines necessàries per a aplicar-los, continuarem treballant a través de les tutories perquè desenvolupen un projecte d’aprenentatge-servei en el que queda de curs, i després ho exposen en la seua localitat. El projecte que major suport reba per part de la comunitat es concretarà i serà gravat en vídeo per un equip de comunicació professional.

Després d’això, al setembre començarà la segona fase en 9 centres educatius de la comunitat valenciana. Allí es desenvoluparà el programa definitiu i, com a activitats transversals, es realitzarà una lliga de debat intercentres, un concurs de vídeos EBC i un concurs titulat “La meua empresa EBC”, en el qual l’alumnat haurà de desenvolupar la idea d’un projecte d’aprenentatge servei.