El programa Futur Sostenible transita en 2026 el seu octau any des que va sorgir amb l’objectiu d’introduir els valors de l’Economia del Bé Comú en l’educació valenciana. L’estratègia creada per Fundació Novessendes i finançada per la Generalitat Valenciana s’ha proposat, entre enguany i el següent, construir un pont per a intercanviar experiències educatives amb Llatinoamèrica.

Este intercanvi es va veure reflectit en la jornada de juny passat en el Jardí Botánic de València, amb la comunicació en línia amb Luciana Cornaglia, presidenta de la EBC l’Argentina, amb qui el professorat assistent va poder interactuar. I continuarà el seu enfortiment amb la publicació d’un llibre dedicat a evidenciar les experiències educatives en LATAM i a la Comunitat Valenciana entorn de la EBC. A més, esta és la primera d’una sèrie d’entrevistes que abordaran la introducció del nou paradigma econòmic en l’educació.

Amb Luciana hem conversat dies després de la trobada en el Botánic, per a aprofundir en la situació de la EBC en els diferents països llatinoamericans i, principalment, en els sistemes educatius. Luciana és economista, coach ontològica i especialista en gestió de projectes. Ha treballat com a part dels equips directius en diverses empreses i també com a consultora externa. Durant els últims anys i fins a l’actualitat ha triat dedicar-se a una ONG internacional (Economia del Bé Comú) que promou un nou model econòmic i social exercint diferents rols, tant a nivell nacional, regional com a internacional. Luciana continua alhora participant de projectes de consultoria, especialment en organitzacions amb propòsit.

Esta entrevista es dividix en dos parts: la primera destinada a conéixer la realitat de la EBC a Llatinoamèrica; la segona, a descobrir experiències que s’estan desenrotllant en algunes aules llatinoamericanes.

LLATINOAMÈRICA I EL NOU PARADIGMA DE LA EBC

‒ Com descriuria la situació actual de l’Economia del Bé Comú a l’Argentina i a Amèrica Llatina?

‒ Economia del Bé Comú ve fent passos a Amèrica Llatina des del 2015 aproximadament, amb experiències que en eixe llavors van ser aïllades en cada país i amb diferent grau d’adhesió / evolució. Afavorida, en alguns casos, per les visites de Christian Felber, que van generar entusiasme i impuls.

A partir de 2020/2021 i gràcies a la iniciativa de Consultors que vam poder accedir a la formació de Consultors Especialistes en EBC en Universitat de València, comencem a trobar-nos i a desenrotllar alguns projectes conjunts com a regió, constituint el capítol continental Latam per a la EBC. Això va ser rellevant no sols per a la regió sinó també per a donar visibilitat dins del moviment, dels passos que s’anaven donant en este continent.

Actualment ens trobem que sostindre l’impuls des de l’esforç voluntari sempre és desafiador, especialment en contextos com el llatinoamericà on la realitat social, econòmica i política no contribuïx a crear un marc de certitud institucional adequat. I on l’accent, en general, està posat a subsistir.

‒ Quins països de la regió considera que han desenrotllat experiències més avançades en EBC i per què?

‒ La EBC té actualment presència en nou països de la regió: l’Argentina, el Brasil, Xile, Colòmbia, l’Equador, República Dominicana, Mèxic, Costa Rica, l’Uruguai, els qui constituïm el Capítol Continental EBC Amèrica Llatina.

Les experiències han sigut diverses i han anat variant en intensitat segons el país i les circumstàncies.

Només a tall d’exemple, podem citar:

• Xile va ser pioner a constituir l’Associació EBC al seu país allà per l’any 2014 i durant eixos primers anys va tindre un acompliment interessant, que després lamentablement es va anar diluint.

• A l’Argentina aconseguim fer eixe pas també recentment l’any 2021, si bé sostindre l’estructura legal funcionant demanda un gran esforç tant econòmic com de temps. Tot és sostingut per treball voluntari. Va haver-hi iniciatives valuoses en diferents espais educatius i també polítics.

• Es destaca a l’Argentina també la participació de EBC en la Diplomatura PINE oferida per la Universitat Nacional de Còrdova, que va brindar durant 4 anys consecutius esta formació de la qual la EBC ha sigut part activa i que va comptar també amb la participació de Christian Felber com a referent en totes les seues edicions.

• l’Uruguai va constituir un capítol local a nivell nacional, com a part de l’impuls regional i també ha generat iniciatives molt valuoses. Val la pena destacar que una empresa uruguaiana és la primera (pionera) a realitzar i auditar el seu Balanç del Bé Comú a la regió, havent obtingut puntaje exemplar.

• A Colòmbia també comptem amb experiències significatives, tant en l’àmbit empresarial com en l’educatiu universitari.

Actualment ens hem retrobat com a capítol continental per al desenrotllament i implementació d’un projecte en el qual estem depositant gran expectativa i il·lusió per a motoritzar la EBC a la regió: es tracta de la conformació d’un grup peer d’empreses per a aplicar el Balanç del Bé Comú en la seua nova versió 5.2. Està tenint molt bona repercussió i confiem a atraure no sols empreses sinó també professionals que se senten atrets per la proposta de la EBC.

És un exemple valuós de col·laboració dins del moviment, ja que perquè este projecte siga possible, hem rebut una donació de diners de EBC España, a la qual estem profundament agraïts.

‒ Quines diferències troba entre la implementació de la EBC a Europa i a Amèrica Llatina?

‒ Crec que la principal diferència radica en el que podríem dir “el punt de partida”. Més enllà de les particularitats de cada país, és clar que Amèrica Llatina com a regió encara travessa desafiaments grans en qüestions vinculades a l’estabilitat institucional i democràtica, política, econòmica i social. Amb una economia informal que en mitjana és del 50% i nivells de pobresa que van entre el 30 i el 60%, la prioritat és la subsistència. Això aplica no sols a les persones i les famílies sinó també a les empreses i organitzacions.

En este context es fa una miqueta difícil trobar espais per a impulsar les noves economies, encara sent conscients que és indispensable més que mai. D’altra banda, en els àmbits on és possible compartir la proposta de la EBC, emergix amb força la idea que perquè siga una realitat és necessari l’involucrament de totes les parts interessades, en particular del sector públic. Perquè la EBC transcendisca i genere impacte en el temps, m’agrada pensar-la com un trencaclosques en el qual cada peça és clau per al resultat final.

SINERGIA AMB ALTRES MODELS ALTERNATIUS

‒ Com dialoga la EBC amb altres corrents llatinoamericans com l’economia social, l’economia solidària o el cooperativisme?

‒ Existix una afinitat natural entre estes economies i l’economia del bé comú, especialment pels valors que les sustenten. En particular, veiem una oportunitat valuosa de contribució i col·laboració amb el cooperativisme, entés com la tipologia societària que millor reflectix el que es proposa des de la EBC. També considerant que el nostre Balanç pot ser usat per tota mena d’organitzacions (amb i sense fins de lucre, públiques, privades, cooperatives, etc.).

Durant el mes de Juliol, hem sigut convidats a participar de l’IV Convenció Internacional de Cooperativisme i Economia Social a Hondures https://ciceshn.com/ i la EBC tindrà un lloc destacat en l’agenda, dins de la secció d’Economies Transformadores.

També podem compartir amb molt d’entusiasme que una de les Cooperatives més grans d’este país està fent els seus primers passos a realitzar el Balanç del Bé Comú. Tant de bo es transforme en la puntada de peu inicial perquè més cooperatives decidisquen aplicar les nostres ferramentes i potenciar així la sinergia entre els dos enfocaments.

‒ Podria compartir alguna experiència o cas d’èxit a l’Argentina que reflectisca l’impacte de la EBC?

‒ Més enllà de les iniciatives o projectes promoguts internament des de la EBC, ens sembla valuós destacar experiències que van més enllà del que impulsem, donant compte que la llavor de la EBC es va escampant i alguns brots comencen a aparéixer moltes vegades en àmbits que ens sorprenen gratament.

A més de les variades experiències en l’àmbit educatiu, fruit de la iniciativa de docents compromesos que valoren la proposta de la EBC, podem destacar un parell d’iniciatives des del sector polític: un Municipi de la província de Buenos Aires que va promulgar una Ordenança per a declarar l’Economia del Bé Comú d’interés general i un projecte de Llei Provincial en Santa Fe, que busca promoure i implementar la EBC en tots els Municipis d’esta província (encara no ha tingut tractament parlamentari). En els dos casos van ser persones de l’àmbit polític els qui es van acostar voluntàriament a la EBC a sol·licitar acompanyament per a la redacció i curaduría d’estos projectes.

LA EBC EN L’EDUCACIÓ LLATINOAMERICANA

‒ Per què considera important incorporar l’Economia del Bé Comú en els sistemes educatius?

‒ En el personal, considere que entre totes les múltiples crisis que estem travessant com a societat, una de les més greus és la crisi de valors, de sentit i d’ètica. Des d’eixe punt de vista, incorporar propostes com la de la EBC en espais educatius, que fan focus justament en una economia centrada en valors, és crucial. Sumat a això i ja pensant en àmbits educatius de nivell superior, també resulta indispensable difondre i donar a conéixer totes les noves alternatives que hui existixen.

‒ Existixen actualment escoles, universitats o centres educatius a Amèrica Llatina que treballen explícitament amb els principis de la EBC?

‒ Del relevamiento realitzat per a este projecte, ens hem trobat principalment amb iniciatives promogudes pels docents, però que no compten encara amb el suport formal / institucional dels establiments educatius per a incloure de manera permanent la EBC en els programes formatius. Generalment es treballa la proposta de la EBC articulada amb altres noves economies, en matèries de tipus optatives o complementàries.

Ara que s’ha traduït material educatiu de la EBC a l’idioma espanyol i en vistes de la formació que s’oferirà a docents abans de cap d’any, tant de bo siga una fita que habilite noves converses en els espais educatius i ens òbriguen noves portes per a introduir amb major fermesa estos continguts.

‒ Com reaccionen els estudiants quan coneixen estes propostes econòmiques alternatives?

‒ En general, la reacció és de sorpresa i d’entusiasme. Crec que també, és d’esperança. M’ha tocat participar en una classe fa poc, d’estudiants d’enginyeria de l’últim any, en la qual vaig tindre l’oportunitat de presentar la proposta de la EBC i em van quedar ressonant dos coses:

• L’entusiasme amb el qual es van dedicar a completar la versió resumida del Balanç del Bé Comú en una activitat pràctica que vam proposar.

• Una pregunta que van fer al final: «Per què estes propostes i estes ferramentes no es coneixen més?»

‒ Si tinguera l’oportunitat d’introduir una sola transformació en l’educació llatinoamericana inspirada en l’Economia del Bé Comú, quin seria?

‒ Difícil resumir en poques paraules, però crec que l’essencial és partir de la definició correcta d’economia i a partir d’allí, inspirar des d’una economia centrada en valors i en la florida de les persones.

L'entrada “Quan descobrixen la EBC, l’alumnat en general se sorprén i entusiasma” ha aparegut primer a Futur Sostenible.

Objectiu: educar per a un futur sostenible

Les jornades pretenen fomentar la consciència ambiental i oferir eines pràctiques per aplicar a l’aula metodologies participatives que connecten amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), l’aprenentatge servei (ApS) i l’Economia del Bé Comú (EBC).

El programa inclou tallers, xarrades, activitats al medi natural i espais d’intercanvi per dissenyar projectes educatius sostenibles, en què l’alumnat siga protagonista del canvi.

Destinataris

Aquesta formació està dirigida preferentment a docents de Secundària, Batxillerat i FP, especialment de centres integrats en la Xarxa Futur Sostenible EBC, encara que està oberta a qualsevol docent interessat en la sostenibilitat, la innovació pedagògica i les metodologies actives.

Continguts destacats

• Educació i sostenibilitat: reptes actuals i oportunitats des de l’aula.
• L’Economia del Bé Comú com a marc per a l’educació transformadora.
• Presentació del Kit EBC i de la Guia ApS i FP.
• Disseny col·laboratiu de projectes d’aprenentatge servei.
• Treball en xarxa i presentació d’experiències inspiradores.

Ponents

Les sessions estaran dinamitzades per Jaime Güemes Heras, Beatriz Medina Fuente, Maria Amigo Pérez i Mario Juan Rebollar Román, professionals de referència en educació ambiental, sostenibilitat i innovació pedagògica.

Una experiència immersiva

Les jornades inclouen pernoctació gratuïta al Mas de Noguera i transport des de Castelló i València, facilitant un espai de convivència i aprenentatge col·lectiu en plena natura.

Continuïtat formativa

El procés formatiu continuarà de febrer a juny de 2026 amb sessions pràctiques al Jardí Botànic de València i a la Fundació Novessendes, on el professorat podrà desenvolupar i adaptar propostes educatives al seu context escolar.

Dates clau

• Inscripció: del 15 d’octubre al 2 de novembre de 2025
• Confirmació de plaça: fins al 6 de novembre de 2025
• Realització: del 14 al 16 de novembre de 2025
• Duració total: 20 hores

Inscripcions

Inscripcions obertes al web del CEFIRE de València

L'entrada Jornades “Educació transformadora per a la sostenibilitat” ha aparegut primer a Futur Sostenible.

El dissabte 12 d’abril, mig centenar de docents de diferents parts de la Comunitat Valenciana es van reunir a l’auditori del Jardí Botànic de la UV amb un objectiu clar: reflexionar sobre com introduir a les aules d’FP, ESO i Batxillerat un enfocament educatiu, i en concret de l’economia, orientat a beneficiar al bé comú, a l’entorn, i que vaja més enllà de la productivitat i el lucre empresarial. I ho van fer en el marc de les II Jornades “Sostenibilitat i Economia del Bé Comú en Formació Professional. Cooperant per un entorn d’aprenentatge reflexiu, crític i transformador”. La trobada va representar el tancament de la sexta edició del programa educatiu Futur Sostenible, organitzat per la Fundació Novessendes, amb la col·laboració de la Càtedra d’Economia del Bé Comú de la Universitat de València i l’Associació Valenciana de l’EBC, i finançat per la Generalitat Valenciana.

Futur Sostenible conforma una estratègia que ve des de fa anys treballant en centres públics del País Valencià, en els diferents nivells educatius, per a introduir l’enfocament de l’EBC des de les bases, per mitjà de metodologies pràctiques com el Treball per Projectes i l’Aprenentatge i Servei. Es tracta d’inculcar, en els qui prendran les decisions (polítiques, empresarials, ciutadanes…), un paradigma que planteja l’economia d’una forma humana, sostenible i justa. Una alternativa concreta al model actual i les seues conseqüències mediambientals i socials, que preocupen el professorat.

L’EBC proposa ferramentes de gestió integral per a mesurar l’activitat econòmica no sols a partir de la rendibilitat, sinó de valors com la dignitat humana, la solidaritat o la sostenibilitat, entre altres. “L’economia significa l’administració de la llar, però una casa no sols s’administra amb diners, fa falta tindre moltes altres coses en compte perquè se sostinga, com la qualitat de les relacions humanes, l’equitat, el respecte, etcèteres”, explicava un dels ponents, qüestionant així l’enfocament general “purament materialista” que es fa d’esta matèria en el sistema educatiu. I, clar, el que impregna a la majoria de l’alumnat: “Creuen que una empresa està per a guanyar pasta i res més”, es lamentaven diversos assistents.

Una oportunitat per a ensenyar que un altre món és possible

El professorat que es va acostar al Jardí Botànic des de diferents centres del territori valencià es va mostrar preocupat “per la realitat que travessa el món”, quant a canvi climàtic, desigualtat de gènere, inequitat socioeconòmica, entre altres aspectes. I també en relació amb el “negacionisme” que presenta part de l’alumnat en estes matèries. Per això van destacar la possibilitat de desplegar estratègies com Futur Sostenible, una “oportunitat” de cultivar “a poc a poc” des de baix una visió que “una altra economia, un altre món, és possible”. Les persones participants coincidien que la tasca de l’educació ha d’anar “més enllà d’ensenyar com obtindre beneficis econòmics”.

Sobretot a partir d’enguany, que des d’Europa baixa una directiva per a introduir obligatòriament la Sostenibilitat en diferents assignatures d’FP, a través de la Nova Llei de Formació Professional.  Això sí, “cal pensar la sostenibilitat com un valor que impregna tota l’activitat d’una empresa, d’una organització, d’una família, d’una societat; no com una parcel·la aïllada que s’aplica només a una acció i que s’usa per al màrqueting”, aclaria un professor d’economia assistent a la jornada.

Ressalten els docents que ja han participat en el programa la possibilitat que els donava este de mostrar exemples concrets d’empreses locals i internacionals que ja treballen, i funcionen, amb el prisma de l’Economia del Bé Comú. I els materials multimèdia pedagògics dissenyats per a aplicar a les aules. En la web del projecte (futursostenible.org) es poden visionar desenes d’audiovisuals realitzats per l’alumnat, amb propostes d’empreses plantejades amb la filosofia de l’EBC.

En les jornades van intervindre, entre altres persones, Esther Paulo Fuertes, directora de la Fundació Cívica Novessendes; Jaime Güemes Heras, director de la Càtedra d’Economia del Bé Comú de la Universitat de València i Director del Jardí Botànic de la Universitat de València; Francisco Álvarez Molina, president de la Federació Espanyola de l’Economia del Bé Comú; Inma Cardona González, presidenta de l’Associació Professorat Administració, Comerç i Economia del País Valencià (APACEPV); i diferents docents i equips directius de centres públics de la Comunitat Valenciana.

L'entrada Mig centenar de docents valencians es reunixen per a reivindicar una educació per al bé comú ha aparegut primer a Futur Sostenible.

El Programa Emprén pretén afavorir el desenvolupament d’habilitats emprenedores en l’alumnat de la Comunitat Valenciana i dotar a l’alumnat de ferramentes adequades per a construir itineraris professionals relacionats amb els conceptes de ‘intraemprenedor’ i la creació d’empreses.

D’aquesta manera, aquest programa configura la XARXA NOVIGI al costat d’altres tres programes de gran acolliment entre els centres, com són: ‘Qualitas’, ‘Acredita’ i ‘Innovatec’. Aquesta xarxa està formada per centres educatius amb ensenyaments d’FP compromesos amb la innovació pedagògica mitjançant el canvi metodològic, la digitalització i el foment de la cultura emprenedora com a element transversal i integrador a nivell de centre. A més, disposen d’un gran compromís amb els processos de qualitat i amb el procediment d’acreditacions professionals.

En la jornada d’aquest dijous han participat més de 150 centres. Han assistit docents coordinadors del Programa Emprén en els seus centres, així com membres dels equips directius.

Al llarg del matí vam conèixer algunes experiències de bones pràctiques de centres educatius valencians i de la comunitat autònoma de Castilla y León. També es van abordar els nous reptes que té per davant el professorat d’FP en virtut de la imminent implantació de la Llei d’Ordenació i Integració de la Formació Professional (3/2022 de 31 de març), entre altres coses, per introduir l’Economia del Bé Comú a través dels nous mòduls de Sostenibilitat, Innovació i Tecnologia.

A la vesprada, vam escoltar al coordinador tècnic del projecte Futur Sostenible, Mario Rebollar, que ens va fer un repàs dels aspectes claus i va mostrar el treball dels centres educatius de la Xarxa de Centres Educatius Futur Sostenible – EBC , així com els recursos disponibles per treballar l’EBC a l’aula als projectes d’emprenedoria de l’alumnat d’FP.
Vam escoltar l’experiència d’un dels centres de la Xarxa, a través del director de l’IES El Caminàs de Castelló, Suso González.

L'entrada El Programa educatiu Futur Sostenible a la V Jornada del Programa Emprén en Xest ha aparegut primer a Futur Sostenible.

Informació a mariorr@novessendes.org

L'entrada Curs de Formació al professorat “ApS i ABP amb l’EBC” ha aparegut primer a Futur Sostenible.

En el marc d’aquest projecte, l’entitat impulsora d’aquest, la Fundació Cívica Novessendes amb la col·laboració de l’Associació Valenciana per al foment de l’Economia del Bé Comú, organitzen la Trobada d’Empreses de l’EBC de Castelló “Com crear empreses sanes, eficients i innovadores”. Aquesta tindrà lloc el pròxim dimarts 3 d’octubre a la Carpa Sultana de l’Hotel Voramar de Benicàssim, de 9:00h a 13:00h.

En aquesta jornada podràs conèixer les claus d’un model real i pràctic de gestió empresarial eficient, transparent i responsable amb la comunitat a través d’Empreses de l’Economia del Bé Comú de la província de Castelló i les seues experiències de negoci innovadores i coherents amb les necessitats actuals. Coneixerem com garantir l’èxit en la integració de pràctiques de sostenibilitat i també es reconeixerà el treball de les noves empreses que estan incloent el model EBC en la seua gestió empresarial.

A continuació, el programa de la trobada:

• De 9 a 9:30 Recepció assistents
• De 9:30 a 10 Benvinguda i presentació de la Jornada:
  • Manolo Piquer (President de la Fundació Novessendes)
  • Consuelo Cebrián (Presidenta de l’Associació Valenciana per al foment de l’Economia del Bé Comú)
  • Jaime Güemes (Director de la Càtedra d’Economia del Bé Comú)
  • Representant de la Conselleria d’Hisenda, Economia i Administració Pública

• De 10 a 11 Taula redona amb entitats EBC consolidades. Modera Paco Álvarez, president de la Federació Espanyola per al foment de l’Economia del Bé Comú, i portaveu internacional del moviment de la EBC.
  • Maria José Antoni (Directora adjunta de Cuinatur, Menajadors Escolars Sostenibles)
  • Óscar Segarra (Coordinador cadena de subministrament de Grup Voramar)
  • José Gámiz (Responsable de Sostenibilitat Grup La Plana)
  • Paco Usó (Fundador de Supernaranjas)

• D’11 a 12 Presentació de les noves empreses EBC i taula redona. Modera Raquel Gómez, consultora de sostenibilitat i gerent de Objetivo Cero.
  • Paulo Vieira (Director gerent Ecopostural)
  • Víctor Gaceta (Gerent Quantum Energía Verde C.V.)
  • Juanma Urbán (Gerent Mar de Fulles)
  • Teresa Lidón (Responsable de Sostenibilitat Cooperativa de Viver)

• De 12 a 13 Taller de Cuina Sostenible en Viu a càrrec de Uber Gueche, Xef Executiu de Grup Voramar i Eulogi Peiró, Xef de Cuinatur. Tancament de la jornada, networking entre els assistents i vi d’honor.

Si tens interés a assistir, fes clic ací per a inscriure’t 

Projecte finançat per la Conselleria d’Hisenda, Economia i Administració Pública.

L'entrada Trobada d’Empreses de l’Economia del Bé Comú de la província de Castelló ha aparegut primer a Futur Sostenible.

VÍDEOS EBC

L'entrada Més de 90 assistents de centres educatius i docents d’FP en jornada educativa sobre l’Economia del Bé Comú. ha aparegut primer a Futur Sostenible.

El passat dissabte 4 de febrer de 2023, va tindre lloc la segona jornada del curs “Transformant el nostre món, eduquem en principis i valors de l’EBC” dirigit al professorat d’FP de les famílies professionals d’Administració i Finances i de Comerç i Màrqueting.

Aquesta tenia l’objectiu de conèixer i exposar el treball que s’ha fet fins a la data en l’actual curs acadèmic, per tal de valorar les bones pràctiques dels membres de la Xarxa i conèixer el treball que estan duent a terme la resta de companyes i companys i així agafaren noves idees per al futur.
En aquestes experiències, vam conèixer com els docents que estan treballant amb la Guia Didàctica d’FP introdueixen el contingut d’aquesta guia a través dels diferents mòduls existents.

També van col·laborar, a través d’una dinàmica proposada per l’equip tècnic i voluntari de Novessendes, amb les seues aportacions per a l’informe que publicarem pròximament amb el títol: “Beneficis d’integrar els criteris de sostenibilitat i els principis de l’Economia del Bé Comú en la Formació Professional”.

Van ser més de 20 docents assistents a la sessió realitzada al centre cívic de la Fundació Cívica Novessendes, amb interès i motivació per continuar coneixent com introduir els principis i valors de l’Economia del Bé Comú a l’aula i el model de la sostenibilitat de Triple Impacte als projectes de creació d’empreses de l’alumnat.

Amb aquesta segona sessió presencial per al professorat d’FP, continuem donant-li forma i estructura a la Xarxa de centres educatius EBC-FUTUR SOSTENIBLE.
Aquesta està composta pel professorat d’ESO i FP d’aquells centres educatius que estan treballant l’EBC al centre educatiu. Pròximament, obrirem un espai a aquesta mateixa web per visibilitzar a les persones que la componen i així continuar establint aliances entre docents a l’hora de dur a terme projectes.

És una xarxa en formació i està oberta a tot aquell/a membre del professorat o equip directiu que tinga interès i vulga implicar-se en el desenvolupament de l’Economia del Bé Comú al seu centre educatiu.

El curs, que està certificat pel CEFIRE Castelló, consta d’una última jornada:

L’última sessió, que serà l’1 d’abril i estarà oberta al públic general, compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de la Vall d’Uixó i serà al Hall de l’Auditori de la Vall d’Uixó | Edifici Cultural Leopoldo Peñarroja. Aquesta serà una jornada de cloenda del projecte amb diverses parts: Ponències d’empreses del Bé Comú, entrega de premis als vídeos de l’alumnat, taula redona de docents, entre moltes altres sorpreses…

Si voleu inscriure-vos, ho podeu fer al següent: http://cefire.edu.gva.es/sfp/index.php?seccion=edicion&id=10410021 o enviant un correu a mariorr@novessendes.org

https://twitter.com/MarioRebollar_/status/1622611751215812613

L'entrada Trobada formativa del professorat d’FP de la “Xarxa de Centres Educatius EBC-FUTUR SOSTENIBLE” ha aparegut primer a Futur Sostenible.

Amb aquest recurs podràs iniciar el procés educatiu per treballar els projectes de l’alumnat, amb metodologies d’ApS o ABP, a través dels valors de l’Economia del Bé Comú i els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

En aquesta versió 2.0 s’han introduït diverses millores:

El primer d’ells ha sigut generar unes taules per desgranar el contingut dels vídeos dels projectes de l’alumnat i així informar sobre l’objectiu, els ODS treballats, el nombre de persones i els indicadors de la Matriu de l’Economia del Bé Comú 5.0. Aquestes taules les podeu trobar a l’Informe “Aportació dels projectes educatius d’emprenedoria social juvenil al Bé Comú i a la consecució dels ODS”.

La segona millora ha sigut la fitxa tècnica dels experiments socials amb els valors de l’EBC.  S’han creat 4 fitxes tècniques, una per cada vídeo, per a descriure les accions i les dinàmiques que es treballen i que puguen ser reproduïdes per altres docents.

La tercera i última, és el Pas 7. Per a aquest pas, s’ha generat 5 vídeos sobre com introduir el model de Triple Impacte de la Sostenibilitat (Social, Ambiental i Econòmica). En aquesta sèrie de vídeos tenim a María Amigo, Raquel Gómez i Pedro Olazábal, tres Consultors d’empreses EBC i experts en els diferents aspectes de la sostenibilitat i els models econòmics transformadors.

Aquesta publicació es troba a l’enllaç: http://www.futursostenible.org/pedagogiaebc

A més a més, s’han generat 4 vídeos amb nous projectes d’emprenedoria social juvenil per part de l’alumnat de 4º de l’ESO de l’IES Llombai, l’IES Jaume I i l’IES Honori Garcia.

• Jornada Solidària per a l’ONGD TÚPAY: https://youtu.be/SpG2Gxgo4Sg
• Projecte SOS Bands: https://youtu.be/8MicSBJCjl4
• Projecte “Reuse and Learn” https://youtu.be/_wlfNc3ok9Y
• Projecte “Find Scanner” https://youtu.be/erMMHInJs0g

Aquestes activitats han estat desenvolupades en el marc del projecte “Foment de l’Emprenedoria Social Juvenil en Educació Secundària Obligatòria i Formació Professional” impulsat per la Fundació Cívica Novessendes i finançat per la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball , amb la col·laboració de l’Associació Valenciana per al foment de l’Economia del Bé Comú.

L'entrada Presentem la versió 2.0 del recurs educatiu “L’espiral del Bé Comú” ha aparegut primer a Futur Sostenible.

Els vídeos que presentem a continuació, són els sis guions visuals que es van elegir entre més de 40 projectes ideats pels i les alumnes de 4 d’ESO, per ser gravats i mostrar les propostes per tal de millorar el seu entorn a través del foment dels principis i valors de l’Economia del Bé Comú (Dignitat Humana, Justícia Social, Solidaritat, Transparència i Participació Democràtica i Sostenibilitat Ambiental).

Pots visualitzar els vídeos a la següent llista de reproducció: https://youtube.com/playlist?list=PLaIBGWGdZAc2B9wGAt2FR1N88aEQxMfUx

El programa ha estat a càrrec de la Fundació Novessendes i finançat per la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica.

L'entrada L’alumnat s’implica amb propostes de millora del Bé Comú a través de 6 vídeos ha aparegut primer a Futur Sostenible.